Fotografia difuminada de com va quedar la campana…

Agraeixo en Blai Ciurana, que ens hagi compartit aquesta notícia, de l’any 1946, sobre la caiguda de la campana “Assumpta”; reproduint un article d’en Xavier Carmaniu publicat al “Diari de Girona” del dia 1 d’aquest mes, que també dóna detalls d’aquella festivitat. La campana, d’una tona i mitja de pes, va caure en plena celebració de la diada del Corpus, a la Plaça dels Apòstols (al costat mateix de la Catedral de Girona) i des del campanar on estava penjada.

Història de la diada del Corpus

Aquesta diada, festiva religiosament, serveix per fer homenatge a l’eucaristia (d’on agafa el nom el Cos de Crist, en la seva traducció al català), tot recordant el Sant Sopar.
Reconeguda com a festa, a partir del segle XIII, algunes corrents qüestionaven alguns aspectes (com la conversió literal del pa i el vi en la carn i la sang de Crist); va agafar empenta i popularització a tota la comunitat cristiana a partir del l’any 1263, amb el “Miracle de Bolsena”.
En aquesta petita localitat, prop de Roma, mentre un sacerdot celebrava la missa, i dubtava internament de la transformació del pa i el vi en la carn i sang del crist, va adonar.se que al aixecar l’hostia ,bans de la comunió, presentava el que ell va interpretar com unes gotes de sang, i ho va entendre com una resposta divina als seus dubtes.

Al arribar a coneixement del Papa Urbà IV, aquest va fer una butlla per donar impuls a la festa i celebrar la presència de Jesucrist en l’eucaristia (al mateix article fa esment que al segle XX, es va poder explicar el que realment havia passat, però al segle XIII, a ningú se li hagués ocorregut altra opció que pensar era una acció divina); a partir d’aquest fet ja es té constància que a Girona, a mitjans segle XIV, ja es celebrava processó, es guarnien els carrers amb branques i altres elements vegetals, i a casa nostra tenen anomenada la Festa de les Enramades (Arbúcies), o les catifes de flors naturals a Sitges, La Garriga i altres indrets.
La tradició del Corpus va desaparèixer, amb la guerra civil, però al començament de l’època franquista, l’església catòlica va ser un eix moral del régim, i es van invertir molts recursos per a la reconstrucció de temples, i/o reparació de campanesIV
L’Assumpta, la campana que va caure, havia estat refosa l’any 1940, i potser cal pensar que no estaria ben instal·lada, i al repicar amb força, es va produir l’accident; si aquest fet hagués passat en un altra moment, hagués produït desgracies personals, ja que la Plaça era el lloc de concentració dels participants a la processó.

Una fet que no va tenir ressò a la premsa

La noticia que, ara, hagués ocupat un titular als mitjans, va quedar relegada, ja que la premsa estava controlada per la censura; la descripció de la festa es va centrar en els actes : una missa solemne pambel Bisbe, durant el dia la gent havia anat decorant els carrers i balcons i que, cap a mitja tarda, plovisquejava, i la processó va sortir més tard del que estava previst, de la Catedral; continua l’article amb detalls de la processó que estava encapçalada per les autoritats polítiques del moment, tot el Consistori, President de la Diputació el Governador Civil i el Militar, amb l’acompanyament de l’exèrcit i d’una banda de musica militar.
En aquest ambient, i no havent víctimes ni ferits, es va considerar que havia estat una intervenció de la Divina Providència, i al dia següent es va fer un Te Deum com mostra d’agraïment. Per si de cas es van fer revisar les campanes, i es van enretirar dels finestrals com a mida de seguretat per si tornes a passar.