
A Catalunya moltes tradicions, i festes catòliques, venen associades a pastissos i llaminadures que les identifiquen i reforcen el caràcter de la festa.
El Corpus és una d’aquelles dates, que ha reculat en la seva percepció ciutadana; alguns indrets ho simbolitzen amb carrers guarnits amb dibuixos florals, l’ou com balla, amb les “enramades” i processons que ho vinculen amb el caire religiós de la mateixa.
Fa una cinquantena d’anys, la festa era molt més reeixida: els joves, que havien fet la primera comunió aquell any, acompanyaven la processó, amb els vestits amb què havien fet el sacrament i la participació, als carrers, era festiva.
La reducció del nombre de joves que fan la seva primera comunió, la necessitat de voluntaris per adornar i fer més reeixida la festa, i una pèrdua generalitzada d’interès dels actes religiosos, ha fet que, aquesta festa, quedi restringida a poblacions que la tenen molt arrelada.
A Barcelona ens queda, aquesta tradició del “panoli” una galeta que durant anys ha simbolitzat de forma tangible aquesta festa i que, mentre es pugui, hi hagin veïns que ho valorin, un forn de pa que les prepari, es mantindrá com un element festiu més per recordar-la.



Altres entrades publicades relacionades amb aquesta temàtica :
