Comunicat real d’una entitat, amb el resultat de la darrera Assemblea de Socis…

Soc soci de diferents entitats, en dos indrets diferents on hi estem vinculats; tenim una bona relació veïnal i un coneixement de la vida associativa; en ambdós àmbits, hi ha una percepció que he detectat de forma generalitzada : no és que sigui futurista sinó que, la meva vida professional, m’ha portat a entreveure opcions o escenaris possibles en empreses i entitats.
La imatge que obre aquesta entrada és real: és el resultat de l’assemblea de socis d’una entitat veïnal, en una d’aquestes poblacions al voltant de la gran Barcelona on, segurament, la dinàmica de la societat, i l’apatia dels socis, fa que determinades persones, amb la millor voluntat, s’hagin de mantenir en unes juntes més, per no tancar l’entitat que per dinamitzar els objectius socials:
Aquest és un dels darrers punts del no retorn, i de l’acabament social. També perquè si no hi ha ànims, no hi ha activitats, ni socis engrescats a organitzar-ho.

Hi han dues entrades recents on he copsat allò que es més tangible: situacions del que es veu i, per on es podria actuar, però aquesta entrada va més enllà i, en funció d’aquestes vivències, detecto una pèrdua de l’ambient associatiu, entès aquest com la conjunció de persones, coincidents amb les finalitats socials de l’entitat, sense un projecte definit i/o els objectius a assolir., i amb una certa inèrcia.
I m’agradaria concretar-ho en aquest decàleg de punts, que conformen una espiral per la seva relació d’uns punts amb els altres :

1 Manca d’informació, interès, comunicació envers el soci : no podem justificar-nos pensant que, la tramesa d’algun butlletí, té unes despeses d’enviament, o de preparació…; avui en dia hi han eines digitals que ajuden a preparar circulars, butlletins o qualsevol altra model, de forma gratuïta, tant en la preparació com en l’enviament.
2 Aquesta manca d’informació, del que es fa, provoca allunyament entre els membres de la Junta i els socis, que cada vegada se senten menys implicats e identificats amb el que es fa a l’entitat.
3.Això també comporta un pèrdua d’interès, en l’assistència a les activitats programades, que han estat dissenyades per la Junta i on, el soci, pot veure si són o no del seu grat.
4 Per contra, l’únic dia en que el soci pot gaudir i conversar amb els membres de la Junta, és a l’Assemblea anual de socis, amb uns formats anacrònics i on no es fa cap esforç, per contribuir a fer-les més agradables i entenedores; es pot entendre llegir un acta de l’Assemblea de l’any passat, més enllà que sigui una obligació legal, però que al soci no entén… si fa un any, que es van aprovar els acords, vol dir que han quedat bloquejats fins a l’aprovació de l’acta, o si aprovem l’acta quin valor té a efectes pràctics ?, o algú pregunta sobre temes sorgits en la darrera Assemblea i que puguin haver quedat pendents…
5. En l’aprovació dels comptes anuals, sempre s’han preparat seguin formats diferents a cada entitat, moltes vegades amb terminologies i conceptes poc entenedors; amb la lectura de cada partida, el tresorer no hi aporta els seu criteri personal, per facilitar la seva comprensió al soci no coneixedor d’aquests documents. Les quotes socials difícilment reflexen una capacitat d’autosuficiència respecte de les activitats programades, hi s’han de demanar subvencions i altres ajuts, que redueixen la seva capacitat financera.
6. Mes punyent es quan s’acosten les renovacions de Junta, i la majoria d’entitats no tenen normes que garanteixin, i facilitin a les candidatures, eines per el seu treball i una garantia d’imparcialitat respecte dels membres actuals de Junta.
7. Normalment no hi ha una base social amb capacitat per presentar-se : aquest allunyament dels socis provoca que els futurs candidats no tinguin elements de projectes, acords o compromisos de futur, als quals s’hagi de fer front, ni tampoc del dia a dia associatiu.
8.També les incorporacions de nous membres a la Junta, tendeixen a ser negociades amb anterioritat, limitant molt l’accés d’altres socis, a títol personal. No obstant hi pot haver persones que vulguin estar a la Junta, en part per mantenir una vinculació social amb altres persones, i així poder fer colla d’amics.
9. També en aquest context, les juntes tendeixen a incorporar vocals, sense una responsabilitat fixa i, per tant, molt limitada la seva intervenció, per un rol indefinit.
10. Aquestes incorporacions “pactades” ho son sense un programa de treball o de comentar els objectius que es volen assolir.

Quan les Juntes es converteixen en una colla d’amics…

No obstant hi pot haver persones que vulguin estar a la Junta, en part per mantenir una vinculació social amb altres persones, per l’antiguitat i/o el respecte que mereixen. Una altra cosa i aquesta és la tendència que les Juntes directives tendeixin a ser colles d’amics per reunir-se i fer i ser un acte social, més que per l’acompliment d’unes finalitats per les quals van ser escollits.
Malauradament hi ha entitats, de les quals soc soci, que estan anant per un camí semblant, i a mig termini poden esdevenir febles socialment…

Preguntes obertes …

• Sino hi ha una normativa per processos de renovació de Junta, cal fer-la
• Cal incentivar la participació de nous membres, potser delegant funcions a socis
• Validar acords de renovació amb un mínim de socis votants en persona, o per delegació
• Cal limitar el nombre de mandats
• No es pot presentar un President(a) o candidatura, sense esmentar quins són els seus projectes

Altres entrades publicades relacionades amb aquesta temàtica :