Crec que la noticia mereix una entrada especial, per tres raons que voldria comentar.

a) Per el reconeixement a l’Abel Portilla, per laseva tasca i coneixement en el món de les campanes, que s’ha valorat des d’una institució exigent dels Estats Units, i que deixa als fonedors de la península, en un primer nivell.
b) Que no sempre el món de les campanes queda limitat a les campanes d’església, les mes conegudes per nosaltres, però que deixa espai a reptes com aquest, i que obre noves perspectives i sonoritats.
c) La campana li queda recorregut en aquest mon modern i on els límits i les fronteres de les arts s’esvaeixen, que el patrimoni requereix d’aproximació i coneixement, l’expressió dels visitants que han tocat la campana (amb més o menys estil) si que s’han sentit atrets per aquesta experiència tant del so, com per la proximitat a aquest instrument sonor.
Felicitem-nos de que aquest succés hagi acabat sense més enrenou, ui de que més enllà de l’oceà Atlàntic també gaudeixin d’aquesta experi