Història de solidaritat a l’Església del Pi : Del Plat del Pobre a avui (C244)

Aquests petits grans de sorra, efectius en aquest món insensible ajuden, de manera discret als beneficiaris d’aquest suport, que ha format part del nostre ADN solidari amb les persones que necessiten ajuda.

Fa unes setmanes, i disculpeu perquè no he pogut retrobar els comentaris, hi havia persones grans que recordaven la seva infantesa i de com a les cases s’invitava a dinar a algú que no pertanyia a la família però que ho necessitava; parlaven fins i tot de persones que una vegada a la setmana eren convidades a taula, amb els de casa o que, també se’ls oferien altres ajudes (rentar la roba, passar la nit en temps de fred…), una manera de solidaritzar-se i d’hospitalitat amb qui no té per menjar, compartint el que hi ha.

Amb la situació econòmica i social que vivim i el nombre de persones que es troben en una situació propera a la pobresa relativa, pren més sentit l’empenta d’aquestes institucions lligades al passat, però amb situacions que es mantenen en el temps, i continuem vivint els estralls de la manca de recursos per viure.

Des de Pere III, el Cerimoniós, Rei d’Aragó i Comte de Barcelona (Balaguer 1319 – Barcelona 1387)

A la web de l’església del Pi, es diu que el Rei/Compte va valorar l’ajut als pobres des de l’església del Pi, recursos que es nodrien de les deixes, donacions i col·lectes; aquesta obra benèfica continua avui en dia amb la seva activitat, amb els recursos d’unes rendes i dels donatius en dos caixetes a la mateixa església.
Existeix la documentació quasi complerta d’aquesta institució, per conèixer com s’organitzava : anualment s’escollien tres administradors, entre els feligresos del Pi, coneguts per la seva bondat i se’ls encarregava la missió de aplicar els recursos recollits, segons les regles de la institució.
Era molt important l’honradesa ja que, en cas de malversació, fins hi tot havien de deixar de viure dins dels límits parroquials. Aquests tres administradors eren els encarregats de posar-se a la porta de convents i esglésies del districte, o de les places i llocs concorreguts, per recollir recursos per a la caixa comuna, i repartir-ho entre els feligresos de la parròquia, i no a pobres del carrer.

Una pobresa que s’enquista, en un món poc solidari…

Avui en dia hi han d’altres ONG’s, Creu Roja, Caritas, Banc d’Aliments,,, que ofereixen aquest ajut i suport, i que han anat sorgint de les necessitats, de tantes persones i famílies, que no poden arribar a fi de mes, per uns preus i una forma de vida moderna que ofega econòmicament, el els exclou de l’accès a les minimes comoditats o serveis.

Tots hi som cridats a lluitar per l’igualtat d’oportunitats, per poder disposar tothom d’un minim habitatge segur, d’un plat a la taula amb els ingredients suficients per una alimentació saludable i adaptada a l’edat, i d’uns serveis assistencials atents, i resolutius, a les necessitats urgents que es puguin presentar…