L’herència de les Campaneres, a Jaca: una experiència novedosa (CC106)

La Catedral de Jaca es troba a pocs metres de l’accés de la Ciudadela, i tots dos són de visita obligada…

La torre campanar d’aquesta Catedral s’ha museïtzat; es podrà visitar i descobrir-ne l’interior d’un dels símbols més identificatius de la població, i permetrà fer un recorregut per la seva arquitectura, la història, i el simbolisme que ha representat així com gaudir d’unes unes vistes sobre la ciutat, l’entorn, i les muntanyes pirinenques properes.
Jaca és la capital comarcal de la Jacetània, al nord de la província d’Osca; és un important nus estratègic de comunicacions amb enllaç, per carretera i/o autovia, amb Osca (a 72 quilòmetres), Canfranc (a la frontera francesa), amb Pamplona (Navarra) i d’altres rutes.
El nom de Jaca i de Jacetània prové del poble originari d’aquestes terres, que les habitava entre els Pirineus i els límits de la tribu dels “ilerdans” (prop de Lleida), i va integrar-se a l’imperi romà cap al 195 aC.

Jaca té una població de 13.000 habitants, i la comarca uns 18.500. Aquesta iniciativa, d’obrir el campanar i fer-lo visitable, forma part del projecte “Exposició al Medioevo 4.0”, i es presenta com una proposta immersiva, participativa i emocionant per apropar el patrimoni històric i cultural. La informació que aporta “jaca.com”, descriu que al segle XIV mancava d’acabar el campanar; al segle XV hi ha una primera prova documental, amb una factura per fer reparacions a la teulada, que podria deixar entreveure que la torre ja estaria finalitzada. A partir d’aquest moment s’hi faran modificacions, ampliacions i reformes que li aniran donant aquest perfil actual.
Al 1616 (segle XVII) es fa una reforma important per ampliar el campanar i, també la estada del campaner, ara museïtzada. La pujada a aquest nivell, es fa per una escala de cargol del segle XVI (l’any 1601, el “Cabildo” -consell d’esclesiàstics que gestionen una catedral- es va mostrar precocupat perquè, en una visita al campanar, havien vist que el terra del mateix no existia, i els campaners caminaven sobre vigues.

La memòria de les campaneres

Les visites a aquest recinte que seran guiades, començaran amb una introducció sobre les persones que vivien a la torre, campanes i sacristans, que ho van fer durant segles.
També aquesta part rendeix homenatge a les campaneres, en la persona de Doña Concha. Un ofici transmès, a Jaca, per línia matriarcal de mares a filles, amb una tradició oral complexa, sense partitures, ni manuals escrits : cada toc de les campanes tenia un sentit especial i, al escoltar-lo, permetia identificar el missatge dels acconteixements que es volien comunicar.

Experiencia immersiva e innovadora : obrint camí al coneixement, amb mitjans didactics adaptats als nous temps

La visita permet accedir a diferents espais històrics, fins ara tancats al públic, incloent-hi la vivenda del campaner, el campanar i altres espais expositius que s’han recuperat; al llarg del recorregut el visitant es trobarà amb audiovisuals, recreacions històriques i elements interactius, per complementar-la amb el detall de les diferents etapes constructives de la Catedral, dels inicis del Regne d’Aragó, i d’altres personatges històrics relacionats.

Cal destacar, d’aquesta nova proposta, la recuperació de la memòria de l’ofici de campaner, i el paper que, les dones, hi van tenir a la seu jacetana, i un especial record a doña Concha del Cacho, considerada l’última campanera, que coneixia els tocs i els ha anat transmetent oralment fins a l’electrificació de les campanes de la Catedral, l’any 1988.
La rehabilitació ha permés implementar mesures de seguretat, accessibilitat, i solucions virtuals per a les persones amb mobilitat reduïda.

Belén Luque, Directora del Museu Diocesà de Jaca i responsable del projecte va esmentar en la presentació de la rehabilitació i museització de l’espai, que aquest és un projecte conjunt amb altres vuit diòcesis, i disset espais concrets per implementar experiències immersives, accesibles i sostenibles, amb l’ajut de les noves tecnologies.

Esperem que tota aquesta empenta, i treball, ajudi a apropar el món campaner, a la societat, al millor coneixement d’aquests recintes històrics, i un referent de tots els que apreciem aquests tocs manuals i les campanes…