La trobada va reunir als campaners de dues Comunitats uniprovincials (La Rioja i Navarra) amb característiques e històries properes, amb un programa festiu, preparat per compartir vivències, tractar temes d’interès, compartir tocs manuals, i un àpat de germanor que va ser la cloenda dels participants.
Aquestes diades culturals han d’ajudar a fer que la tradició sonora, sigui valorada, a implicar-hi les administracions i capellans dels diferents indrets, que els coneguin i els valorin, i als mitjans de comunicació difondre aquests actes, que són patrimoni dels nostres pobles, i un mitjà de comunicació que, durant generacions, ha marcat la vida i el ritme de pobles i poblets de la nostra geografia.
Cal aprofitar aquestes trobades per fer-ne promoció amb els ajuntaments, difonent el que suposa per a la identitat del poble, el so que acompanya festes i crides, comunica la pèrdua d’algun veí,o dels tocs d’alerta…, també amb les confraries vinculades a les esglésies, amb els mossèns que són els que poden donar el vistiplau al que vulguem proposar i amb persones properes a l’església, i/o antics campaners coneixedors dels tocs manuals.
La trobada va començar el dissabte amb una xerrada sobre com preservar aquests tocs, amb diferents oradors i amb molta participació d’assistents; van intervenir, en José Maria Garcia que va fer un repàs a diferents tocs locals que encara es mantenen i en Miguel Bañales, campaner de la Catedral de Pamplona, que ha documentat i registrat les campanes de diferents indrets navarresos.
El diumenge, sota el lema “Veus del nostre campanar: un concert únic on el temps sona a tradició”, les va desenvolupar el programa més ample, i pràctic, començant amb una visita a les Bodegues Lecea, per trencar el gel i retrobar amics i coneguts.
Acabada la visita, va començar a l’església parroquial, revisant les campanes i preparant el campanar per als diferents tocs. A les dotze, amb l’oració de l’àngelus, el campanar va recuperar tocs històrics que feia temps que no s’escoltaven, com el “tintirulo”, un toc de migdia que abans servia perquè, les dones, portessin el dinar als pagesos que treballaven al camp; també el “tentinublo”, tocat per en Gabriel, un jove campaner de Logronyo, un toc espantador, per demanar protecció divina enfront de les tempestes i les pedres de gel que podien amenaçar les vinyes en aquesta regió vinícola.
A la tarda i després de la missa, va continuar el programa de tocs, amb la demostració d’altres campaners de la regió.
Com a cloenda final d’activitats, s’havia preparat un espectacle musical entre les gaites de San Asensio, els percusionistes de la banda local, les pròpies campanes; per finalitzar tots els assistents van compartir un sopar de germanor, organitzat per la Confraria de la Santa Vera Cruz.
Un gran encert d’aquestes trobades que combinen activitats lúdiques, formatives, d’intercanvi, de coneixença i d’amistat i que reafirma aquesta interrelació que ha de prevaler i reforçar, especialment amb els nous campaners incorporats i, amb els més joves, perquè comparteixin els mateixos objectius.
Entrades publicades relacionades amb aquest tema :
recerquesmones.net 