Sembla que aquest número marca una tendència, tant per al darrere d’algun esdeveniment (…estem a 100 dies de…) com a posteriori (els primers 100 dies de…), però és una xifra assumida (potser un concepte) i la història ens deixa dues referències que potser podríem explicar, però, malgrat tot, és una dada assumida a nivell general.
Un primer raonament seria en l’epoca de Napoleó Bonaparte: van ser els dies que van passar des de la seva fugida i exili de l’illa d’Elba fins a la seva desfeta a la batalla de Waterloo; durant aquests 100 dies va ser capaç de recompondre l’exèrcit i recuperar el poder.

Una segona opció, més recent, ho relaciona amb el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, que va accedir a la Presidència el 1933, en una època molt difícil, després de la Gran Depressió de 1929, amb greus dificultats econòmiques i una pèrdua de confiança general. En el seu discurs d’inici de la Presidència va dir: “Aquesta nació ens demana acció, i cal actuar ara”; i va demanar als congresistes un acord nacional de 100 dies per treballar, conjuntament govern i oposició, per posar en marxa les reformes imprescindibles; durant aquests primers 100 dies el govern va aprovar la majoria de lleis intervencionistes, que van tenir una importància capdal per donar a la ciutadania seguretat i, la capacitat de lideratge del President, per fer-hi front.

Perque 100, i no una altra xifra ?
No hi trobareu enlloc aquesta xifra exacte, ni per escrit, argumentat, ni res paranormal; inclus alguns assessors especialment en l’ambit politic no els agrada, perque entenen que porta més problemes, al tenir un marge de temps curt per resoldre, o encarrilar temes, que porten anys sense treballar-se o tenen solucions complexes on hi intervenen altres factors.
Aixó no ha estat obstacle perque s’utilitzi com un signe d’èxit en politica, i en organitzacions, malgrat que sigui un periode simbòlic.En tot cas un canvi de lideratge, de govern, o de rumb en entitats d’altres tipus,s’aprofita per demostrar un canvi de lideratge, per endegar el nou programa de treball, els objectius que es proposen, o abordar propostes novedoses o compromeses; aquest periode també hauria de comportar una estrategia de comunicació per transmetre un nou taranna, un esquema de treball diferent i una millora global de l’institució que es representa.
En aquests 100 primers dies, hi ha més possibilitats de que, el nou equip, li vagi be i tingui un periode tranquil i exitos; per aixó aquest 100 dies s’utilitzen com un standard d’eficacia en la gestió corporativa.

100 dies, son un periode de gracia ?
No, crec que son un peiode de definició, d’encaix amb l’equip, dels objectius que es volen assolir, de definir propostes programàtiques i de les linies a seguir però, amb això, el public ha de copsar noves sensacions e impresions respecte a periodes anteriors, de com es vol fer i de com fer-ho, i sobretot demostrar un estil de liderarge segur, la forma amb que el seu missatge arribara a les persones a qui va adreçat.
És un periode en que hi ha una alta atenció de les persones interesades socis, ciutadania.. cap el que es faci però, cada vegada, es respecta menys, ja que es un periode de poca conflictivitat i, en politica, cal poder opinar el més aviat possible.

Tenen més simbolisme les accions que s’acorden en els tres primers mesos (proper als 100 dies)?
Si agafem l’exemple de Roosevelt, la seva empenta va donar peu a un clima d’optimisme, en un període molt conflictiu; això li dóna a aquest període un significat, però també mostra la mida del poder d’un líder o d’un equip.
De vegades, diu l’autor de l’article, Angel Alonso, en el seu bloc “Sociedad sin red”, que la conjuntura hi fa la màgia i, per tant, no queda clar si van ser les mesures legislatives del president Roosevelt les que van minorar la Gran Depressió o va ser la Segona Guerra Mundial la que va fer el miracle…

La meva opinió…
Per això és important que cada estament pugui fer la seva reflexió, a tots els nivells, sobre si s’han acomplert les expectatives, encara que hi hagi hagut un discurs triomfalista que no s’ha concretat, o si l’equip no està compactat/preparat per assolir els reptes corporatius…
Moltes preguntes que cada un dels nivells organitzatius o que componen l’entitat, ha de valorar-ho personalment, i/o en equip, per avançar cap a uns objectius identificats conjuntament.

Una altra cosa serà que l’equip gestor faci quelcom diferent del que la gent preveia i hi ha, o hi haurà, una distanciament, i aquest és un dels efectes negatius del món associatiu actual, que he tongut ocasió de comentar en altres entrades d’aquest bloc.