Aquests darrers anys, i més recentment, hi ha una generació de persones que ens han deixat, per l’edat, per problemes de salut, o també pels estralls d’una pandèmia que es va cebar amb la gent gran i va perjudicar uns anys que encara tenien per endavant per gaudir d’aquesta vida i d’una etapa, més que merescuda, de tranquil·litat.

Una generació que no podem, ni volem englobar, en una lletra de l’abecedari, on potser el seu mèrit ha estat haver fet el que calia fer, en unes condicions ambientals difícils, uns entorns molt tancats, i unes comoditats que encara trigarien a arribar i a fer-se presents a les cases.

També que ha fet bullir l’olla, cada dia, homes i dones, pares, mares, avis i àvies que, amb els recursos de l’hort i del galliner, han cuinat un plat calent per a tots, pels que anaven a treballar, a l’escola, o pels que, per edat, es quedaven a casa.
I quan arribaven els moments més festius del calendari, preparaven un brou de nadal, una mona per pasqua, o unes “empanades” d’espinacs per la setmana santa, a casa, amb l’habilitat de que ha aprés dels més grans, unes formes de fer que, també ens defineixen, com a familia, i que hem de preservar.

Una olla que bull, com a casa pairal, com a lloc de trobada de les discrepàncies familiars, del escoltar i orientar a qui ho cerca, potser a la cuina, el lloc ideal per aquestes confidències, o d’aquelles pataules d’ànims, quan tot es veu fosc i sense futur.
I, com a bona gent del territori, i al voltant d’una taula, hem celebrat tot allò que cada dia obtenim del nostre treball, del que aportem, o del que rebem, si les nostres forces no ens ajuden.

Un espai de la casa que modernament quasi no hi te cabuda, amb l’empenta dels menjars preparats també amb costums i productes d’altres paisos i cultures que prevaiexen sobre els productes mediterranis, que sí son valorats arreu. Aquest menjar ràpid no té un gust natural : és la suma de productes i elements .que enganyen, momentaneament, per obtenir una sensaciò plaent i rápida, però que, més enllà d’aquest primer moment.nel nostre cos notará els seus efectes.

Moltes persones que tindrien molt a explicar, les tenim en residències o a casa, amb poques visites y en molt a explicar perquè són vivència viva d’un passat, que no sempre s’han permes d’explicar, per no recordar alguns pasats dolorosos, i en aquests 90 anys de l’inici de la guerra civil, ens queden moltes preguntes sense resposta, i tenint els seus protagonistes, no els ajudem a lliberar els seus records.

Es una llàstima de que amb totes les festivitats americanes que hem importat, no tinguemm una dioada de record, estima i visita a familiars o gent que té encara molt per dir, i ser escoltat. Potser algu pot pensar que son ·batalletes de l’avi” ni molt menys, son vivéncies d’una realitat, que ens costa d’imaginar els canvis de la societat en el darrer segle, però han estat realitat. Siguem valents, i obrim una conversa amb qui més considerem, un familiar, un veí o un resident…aprendem molt i segur que a ells també els jaudarà a llivberar records. Perque a tots ells, els hi devem el nostre reconeixement.