La festa al voltant de l’esglèsia…

En Marc M., un reconegut dibuixant que viu a la comarca de la Baixa Cerdanya (Prov. Girona), fa uns dies va fer una simulació del que la IA proposava com a cartell d’una hipotètica població, amb uns dibuixos i un format que s’ajusten, cada vegada més, als dissenys d’aquestes festes d’estiu que omplen el territori català.
Un indret hipotètic; però, aquestes vivències, són reals d’un indret proper a Avinyó, i que herm permet refrescar les històries d’unes festes majors participatives, on la suma de veïns, familiars i coneguts ajudava a fer que totes les activitats tinguessin un caire compartit, i d’això potser ja fa uns 30 anys.

La petita festa major era un moment de fer poble, malgrat que l’entorn central, el de trobada, era l’església i un casalot que havia estat la rectoria; la resta de masies, d’anys i generacions, estaven repartides per tot el territori, amb cases, camps, horts i ramaderia, amb famílies que continuaven llaurant la terra…
Quan s’apropava la festa, els familiars que hi passaven els estius, solien invitar-nos uns dies abans; gaudíem de les activitats, dels preparatius, dels contactes i retrobaments entre veïns, de les ajudes d’uns i altres per si mancava alguna cosa…tot anava vinculant-se de manera natural, altruista, i amb la col·laboració de tots.

Netejar l’església : uns rams de flors i que tot estigues a punt; no calia ajuda, perquè tothom hi prestava les seves mans; el tendal, guardat al segon pis de la rectoria, baixava amb l’ajuda de tots, uns ferros i una tela per cobrir l’espai dels musics; un treball no gens difícil donat que ja es tenia experiència d’altres anys i, les mides de tot plegat. eren relativament petites.
L’expo : la família del meu cosí, en els anys que recordo, posava a la planta baixa de la rectoria, una exposició de coses diferents amb un fil conductor: unes vegades coses del poble (recollint estris o mobiliari relacionat), d’altres invitant a algun col·leccionista per exposar alguna temàtica, o altres temes, que sempre era visitada amb interès; els veïns hi col·laboraven aportant-hi el que tenien i podia ajudar a fer més complerta l’exposició.
El detall : no ho recordo però segur que hi deuria haver un detall o recordatori de l’any de la festa: part dels organitzadors també muntaven un bar, amb entrepans i begudes, per a la mitja part del ball de la tarda; dinar : cadascú a casa seva, després d’un petit re; a la rectoria si quedaven el mossèn, algun representant del Bisbat, i s’organitzava una sobretaula animada entre tots ells; recordo que per aquell sector del Bisbat de Vic, hi havia una dita de “sermó curt, taula llarga”, entenent que el missatge del Crist també arriba a complementar-se al costat d’un bon àpat, i la segona part del refrany entenc que podria tractar-se de taula variada amb bons menjars, una sobretaula sense temps previst d’acabament; recollir-ho : no calia demanar ajuda; acabada la festa, sempre hi havia qui, al dia següent ajudava, sense fer cap convocatòria
Programa : ja quedava definit de feia temps, o era semblant; per a la gestió hi havia l’Obreria un òrgan dels veïns i l’església que compartien la gestió de l’espai i manteniment parroquial.

Sempre he pensat que la Festa Major hauria de ser el que he comentat però, amb el temps, les generacions que han construït aquest consens, es renoven, per qüestió d’edat o venda de les propietats i, no sempre, els nous propietaris tenen el coneixement d’aquest intangible que representa la pertinença a un lloc, que no s’adquireix amb la propietat, però que forma part de la identitat d’un poble…

El dia que perdem aquesta identitat, aquest compartir un sentiment i un territori, potser haurem perdut el més important de la Festa Major.
Per això hem de fer un esforç en mantenir els trets principals que ens identifiquen, l’intangible que les noves generacions han de fer seu, tot combinant-ho amb un territori que no els es aliè…