Tocant les campanes de carrer a la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer d’aquest any; fotografia de portada façana i campana de la “Capelleta de Sant Mag” (Santa Coloma de Queralt), el dia del seu aplec a finals de juny d’aquest any.

Les campanes són els elements més visibles, i sonors, de cada església i parròquia; moltes d’elles tenen una història, reflectida en les seves inscripcions, padrins, devocions o dedicatòries, a més de les imatges gràfiques dels sants, del Crist o de la Verge.
La seva ubicació, dalt del campanar, tampoc ha facilitat la seva visita i coneixement però no deixen de tenir simbolisme, i la missió d’emetre els seus tocs, relacionats amb el calendari litúrgic, les grans solemnitats, els sagraments, i també un significat especial en tocs d’avisos per tempestes, foc…

No totes les esglésies tenen campanes (en plural), per complementar-se i fer els repics solemnes o de Festa Major, moltes vegades per l’expoli durant la Guerra Civil, per fer-ne material de guerra o municions; en acabar aquesta no totes les esglésies van tenir recursos o ajuts per a la seva reposició, i al final trobem menys campanes de les que hi havia i campanes de menys pes i volum.

Altres vegades, aquestes reposicions, intenten ser menys atractives, per als lladres (que ho valoren com a pes del material amb que estan fetes) i, a les poques hores, són fosses en qualsevol forn, per evitar deixar rastre del seu origen; un d’aquests casos, perquè el coneixem, es el de la Capelleta de Sant Magí (Santa Coloma de Queralt), que es troba prop d’uns dos quilometres del poble, i que va ser robada.

Ara quan s’ha reposat, els responsables han valorat reinstal·lar una campana petita que, al tocar-la,no es pot escoltar, com es veu a la imatge; si tenim en compte que durant l’aplec, els assistents ens trobem en una explanada perpendicular a la campana, el so queda molt disminuït amb les parets d’on s’aguanta la campana.
Moltes altres ermites, amb aplecs puntuals, també es troben en una situació semblant.

Atenent que les campanes, abans de pujar-les al campanar, han de ser beneïdes, crec que una de les solucions possibles i factibles seria :
a) Que l’Arquebisbat de Tarrgona tingues un(s) equip(s) de diferents campanes, sobre un suport metàl·lic, que pogues ser fàcilment transportable, on es demanés
b) Que els organitzadors d’activitats religioses que ho necessitessin poguessin llogar-ho, al cost que determini l’Església, amb la possibilitat de transport.
c) Que també es pogués utilitzar per fer pràctiques
d) Que aquestes campanes,haurien de ser beneïdes, per la seva utilització dins del territori propi de la Diòcesi.

Això donaria molt més relleu a l’activitat, una forma de promocionar el toc manual, i un coneixement dels diferents tocs…