Festa Major 2026 : La implicació de tots, un model per a definir futures festes (L325)

Revisant les fotografies de la Festa Major, de la Cirera, de fa uns 12 anys, quan varem començar a sovintejar La Cirera, els veïns, érem els protagonistes des de dies abans de la Festa. Ens convocàvem una tarda per fer, junts, uns remets de flors naturals, que servirien per al Ball de Rams, un altra dia, per netejar l’església (que nomes s’obre dues vegades l’any) escombrant, netejant els bancs, revisant les espelmes o si hi havia alguna bombeta fosa…un altra dia compartíem, entre tots, una reunió, per decidir quin seria el menú del dinar o les opcions que es presentaven (la Teresa del Castell sempre tenia anotats, en una llibreta, els de cada any, per no repetir), arrodonir els horaris, imprimir el programa de la Festa, parlar amb el Mossèn i repartir les tasques més logístiques d’aprovisionament i del que calgués.

De tot això no ha quedat res : no es fan remets (el que si hi ha són uns testos amb plantes comprats a qualsevol floristeria o recollits, en alguna casa) que es venen, i el Ball de Rams, es balla amb aquestes plantes, molt poc original. Per endreçar l’església, se’n ocupa en Guillem, de l’Ajuntament i, per decidir el menjar. del dia de la Festa Major, un trist WhatsApp, amb dues opcions, i el dimecres de la mateixa setmana de la Festa, amb un pòster digital, coneixiem les activitats que es farien i que, la majoris de veïns, desconeixíem. Hem viscut aquesta Festa Major, però no es la festa de pertinença a un indret i, menys, sentir-nos espectadors sense participar en el seu disseny, ni el seu sentit, perquè la Festa ha de ser de tots, per a tots, dels més grans al més joves… Només farem la Baixa Segarra, si la fem entre tots, amb sana col·laboració, sentit de grup i de compartir un indret que ens identifica.

En aquesta ocasió ens ha acompanyat Mossèn Vizcaíno (Tarragona), ja que la programació de misses a diferents pobles, i una de commemorativa que tenia emparaulada, va fer impossible encaixar un horari per fer-la a Las Cirera; amb les gestions de Mossèn Antonio es va aconseguir que Mossèn Vizcaíno es desplacés des de Tarragona, per celebrar la missa de la nostra Patrona, Santa Maria de La Cirera. Va ser una missa amb uns 18 fidels. Sempre, comencem amb un agraïment a Santa Maria, en la seva diada.
Desprès el tradicional aperitiu, obert a tothom que ens visita, serveix per fer el retrobament, les converses i salutacions, en un ambient xafogós, no propi d’aquestes dates, on el vent de Marinada hauria d’alleugerir la sobretaula. El dinar preparat per “Tastaolletes”, empresa de Càtering de Santa Coloma de Queralt va oferir la possibilitat de triar entre dues opcions : el “Fricandó amb trompetes de la mort”, o el “Pollastre a la Catalana” dos guisats que van agradar a més de 90 persones, que omplíem el local social, amb dos ventiladors, que van ajudar a refredar la temperatura exterior i ambiental. Unes tallades de meló fresquet i de síndria, van ser uns postres agraïts a més d’un gelat prèviament seleccionat dins de les diferents opcions, el cafè….

La sobretaula habitual, es va anar disgregant, en alguna de les ombres disponibles fora de la sala, agrupant convidats, familiars i amics que ens acompanyaven. A les set de la tarda, quan presumiblement la marinada ja seria agraïda, el conjunt “Bojos pel Ball“ va encetar el ball que, de forma continuada, es va anar engrescant, amb gotes persistents de pluja, que deixaven les cadires humides i, malgrat els esforços del conjunt per continuar, aquestes gotes anaven caient sobre el teclat dels instruments i originaven al cantant i músics petites enrampades, i es va cloure el ball per seguretat, amb el desmuntatge dels aparells i la finalització del Ball de Festa Major, cap a les 20,30 hores, després del Ball de Rams i de la mitja part amb el repartiment de coca i cava.

Un veí que portava un altaveu amb música, va continuar amb la animant el ball, fins a les 23 hores aproximadament, amb un ambient que va anar disminuint, amb prou animació, ja que va deixar de ploure poc més tard.

Una festa major amb la seva anècdota, i una trobada que de segur ajudarà a una reflexió envers el futur i contingut de la mateixa…