Cartell informatiu de les mises als diferents indrets que corresponen a Mossèn Figueras

Un dels patrimonis més variats, en èpoques i art, en les comarques on es respira història, a molts dels seus indrets, les esglésies han estat, i son ,un espai on el llegat artístic es concentra d’una forma més evident.
En part perquè han estat edificis vius, on les diferents generacions han cuidat del seu manteniment, i han estat un espai de reflexió, de serenor i de refugi, cercant l’ajut dels patrons locals i del Crist i la Mare de Deu.

Però aquestes esglésies acusen una aturada en les seves activitats; d’una part, per la pèrdua de vocacions religioses; d’altre per la custodia de les claus en indrets on, el jovent, s’allunya i resideix en poblacions amb més comoditats. serveis, treball, escoles i comerços, mitjans de transport, i on hi poden trobar més fàcilment llocs de treball… 
Això també comporta una pèrdua dels ingressos de les col·lectes i una disminució dels actes (misses), per una reducció dels mossens disponibles que, en l’àmbit rural, han d’atendre poblacions 


Però aquestes esglésies acusen una aturada en les seves activitats; d’una part, per la pèrdua de vocacions religioses; d’altre per la custodia de les claus en indrets on, el jovent, s’allunya i resideix en poblacions amb més comoditats. serveis, treball, escoles i comerços, mitjans de transport, i on hi poden trobar més fàcilment llocs de treball… 
Això també comporta una pèrdua dels ingressos de les col·lectes i una disminució dels actes (misses), per una reducció dels mossens disponibles que, en l’àmbit rural, han d’atendre poblacions disperses, amb l’afegitó dels aplecs i altres festes de religiositat popular.

Tot això fa que el deteriorament de les esglésies sigui una realitat : la seva neteja, el seguiment i detecció de possibles humitats o d’altres situacions que puguin perjudicar la seva integritat; unes esglésies tancades la major part de l’any, i sense una renovació de l’aire per ventilar-les (amb més humitat ambiental), i comporta que els elements, figures, pedres, o quadres no tinguin les condicions adients de conservació.
Normalment, qui custodia les claus ho fa amb la millor intenció però, no sempre, té la disponibilitat per atendre visites, operaris, o actes (enterraments…), i aquesta responsabilitat (perquè a l’església hi ha peces de plata, o altres elements que podrien ser robats, deteriorats, o potser es necessaris en una altra parròquia, i en cas de faltar so son situacions agradables, malgrat que la persona que en te la custodia sigui de la total confiança del Mossèn. 

Un dels cassos més paradoxals que m’he trobat és el de l’Església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, entre els termes de Llorac (Tarragona) i Guimerà (Lleida); hi hem estat en varies ocasions i, recentment, el dia de la ballada de Sardanes a la Plaça de l’Esglèsia dins dels actes de la Festa Major; l’esglesia estava oberta, jo diria que de forma molt puntual, i a, un vei amb qui conversàvem, li vaig comentar quan o quins dies estava oberta l’església : ens va indicar que el seguissim perquè coneixia a la veïna que tenia les claus, i en aquells moments estava a l’església, i fet. Quan ens apropem a la porta, la senyora que atenia ens va dir que tancava, i no podiem entrar-hi.

Crec que en unes diades de Festa Major, potser caldria que, aquesta senyora, o algun dels feligresos de confiança tingués oberta l’església per admirar-la.
L’ocasió anterior va ser amb motiu de les festes del 400 aniversari del Rector de Vallfogona, on després de fer el recorregut (amb pujades i escales), les portes eren tancades. 

Aquest cartell que encapçala aquesta entrada correspon a les celebracions liturguiques dels mesos d’estiu, ja que a la tardor e hivern el nombre de residents es redueix (el Balneari tanca une mesos), i segurament el calendari es redueix.
Crec que som moltes les persones que amb motiu de les Festes Majors dels nostres pobles, assistim a activitats, i per tant seria un bon motiu per conèixer aquest patrimoni local, la seva obra i tot el que va representar la figura i l’obra del Rector…