Mapa de localització de les dues abadíes a la Catalunya Nord; fotografia de l’entrada, complex de Sant Martí del Canigó

Aquest poema de “Els Dos Campanars” és la part final de l’obra “Canigó” que, l’autor, va publicar en la seva segona edició l’any 1901, encara que van ser exclosos de la primera edició publicada l’any 1886.

És un poema que interpel·la als campanars de dos monestirs, molt coneguts: el de Sant Miquel de Cuixá i el de Sant Martí del Canigó, vinculats al naixement de Catalunya.
Dins d’un diàleg sobre el seu futur: ambdos campanars reflexionen : mentre el de Cuixá adopta un to esperançadora, el del Canigó reflecteix les desgràcies i desolacions que han sofert i les que els esperen, finalitzant amb una proclama a favor de la preservació del Canigó com a símbol patriòtic.

Tota l’obra té un valor simbòlic, a part de ser un referent èpic. La muntanya del Canigó és un dels cims més alts dels Pirineus, representa també el lloc on va néixer Catalunya, i té un valor sagrat., El contingut d’aquest poema va impactar en el mon cultural i diferents idealistes catalans, i juntament amb Verdaguer i el Bisbe de Perpinyà, Monsenyor Carsalade, s’encetaran obres de millora, a les dues abadies; l’any 1902 si van fer els Jocs Florals , aSant Martí del Canigó,

Aquests versos ens parlen dels campanars com dos guardians; a l’estrofa 8ª hi ha un diàleg entre ells, recordant el que havien estat i el que son ara-
Al vers 81, hi ha l’idea de que en el futur,a mbdós campanars cauran a terra, i que no hi quedará res, ni rastre dels monestirs, ni dels campanars.
En les darreres tres estrofes el to es torna més optimista, amb la incertesa de que potser cauran els monestirs i campanars, però que quedaran els Pirineus i el Canigó com a punts referencials-

Ens caldria fer alguna exposició o recordatori del Bisbe Carsalade, i la seva aportació a aquest encontre de les dues Catalunyes (a banda i banda dels Pirineus), i de la recuperació del monestir i la seva campana…

Entrada relacionada, ja publicada, el dia 1 de març de 2026 :