El Seat 600, el primer model que es va popularitzar per les nostres carreteres; tenia el motor posterior, poc espai al maleter, i algunes maletes havien d’anar lligades al sostre del vehicle

La pèrdua d’interès, per una marca comercial, d’entre les que composen el catàleg d’una empresa es una estratègia comercial, per diferenciar models, qualitats, tot afavorint les noves orientacions dels consumidors.
Aquesta entrada vol reflexionar envers la pèrdua del lideratge de la marca Seat, respecte de “Cupra” que, fa anys, s’està veient i que pot afectar el futur de la fabrica de Martorell, i la dels proveïdors de la mateixa.

“Seat” ha estat pionera al mercat espanyol en uns anys en que, el vehicle, es va popularitzar, començar a circular per les nostres carreteres, va comportar, un canvi dels hàbits de desplaçament, de la superioritat del vehicle en els nostres carrers, i de gaudir de vacances : el seu nom “Seat” ha quedat lligat al imaginari d’una generació, i d’una època concreta.
Uns vehicles de la mateixa manera que, els de l’escassa competència (Renault…) no tenien cap sofisticació, ni comoditats, amb motors senzills de fàcil reparació; ara, els models que surten al mercat, tenen equips electrònics, sensors, i altres complements que els fan molt complexes i, les fàbriques on s’ensamblen, han de lluitar per dissenyar complements per diferenciar-se.

La competència xinesa, la restricció d’alguns components (piles…), un nombre exponencial de marques i models, una política europea on encara, el cotxe elèctric, no s’ha imposat amb ajudes i una clara aposta per aquesta tecnologia, els aranzels proteccionistes… fan que, les marques automobilístiques, passin seriosos problemes de preveure l’escenari final.
No perquè no tinguin estudis i previsions ben fetes, sinó perquè la implantació d’una línia de producció, requereix d’anys de preparació i veure l’encaix amb els altres models en producció.
No hi ha hagut amb “Seat”, una renovació de models i dissenys a l’alçada de la competència d’arreu, i el seu ritme de venda ha anat decaient; en canvi la marca “Cupra” a irromput al mercat amb un segment més actual i esportiu, i amb unes rendibilitats i valor afegit més altes que ha incrementat la rendibilitat global.

La integració dels equips tècnics, de disseny o d’innovació dins del engranatge del “Grup Wolkswagen” ha comportat la dependència de directius i directrius superiors; “Seat” va perdre la marca quan els equips directius van ser engolits dins d’un nou organigrama, perdent capacitat d’aportar solucions i de defensar projectes propis.

Aquesta tàctica també l’hem vist reiteradament en el cas de les caixes d’estalvis que, en pocs anys, van patir una concentració continuada i, per mig convèncer a la clientela fidel a l’entitat absorbida, van inventar publicitàriament el nom compost de totes les entitats per, al cap d’uns anys, deixar només el nom de la entitat que liderava el projecte.
Un dels primers efectes de la integració era fer desaparèixer tot allò que identificaves amb la marca comprada, tant en papereria, logística, rétols, complementant-ho tot amb el tancament dels centres informàtics i el trasllat de gestors i personal, perquè la clientela s’hagués d’adaptar a la nova manera de fer.

Barcelona ha estat capdavantera en la indústria de l’automòbil : seria una llàstima que perdéssim aquest referent industrial i que no tinguéssim un museu relacionat amb aquest món, dedicat a Seat, als seus models i a les nissagues de fàbriques de vehicles de la nostra ciutat…