Imatge de la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt un diumenge al matí; a sobre fotografia de la barra del Bar Mercat (Granollers) una altra bona opció de referència; la fotografia de l’entra correspon a dos plats d’esmorzar fets a casa…

Sempre m’he preguntat per què, als esmorzars, els hi diem de forquilla, quan són de cobert complet i de plat fondo si poden ser… ; una cullera sempre ens ajudarà, en els dies freds, amb una escudella barrejada on hi trobem tots els ingredients per afrontar una diada de tardor o d’hivern, o per “escurar” aquells plats guisats, on l’última cullerada ens permet assaborir aquella salsa o caldo d’unes faves, o d’un bon fricandó…

D’aquelles arrels tan casolanes, de pagès, on la marmita guardava els sabors d’una cuina pacient, amb els recursos de l’horta, i de tot allò que li donava consistència al guisat, amb la intenció d’afavorir aquella primera empenta matinera, amb fred, potser encara sortint els primers raigs del sol, i amb el despertar d’un nou dia, calia aquesta empenta, per agafar força.
O potser d’algun traginer que hauria fet estada en una casa d’hostes, o particular, per resguardar els animals que hi poguessin menjar i un lloc d’estada, per dormir el carreter, o d’algun artesà que, llevant-se a primera hora, li calia fer un àpat contundent per arribar fins al dinar, o dels treballadors del camp…

Ara, els esmorzars de pagès, de forquilla… són una excusa social per fer trobades gastronòmiques (la majoria de vegades), fer una mica d’esport fins a arribar a la destinació d’aquest àpat de matí festiu.
El menú combina plats d’arrel tradicional, guisats amb calma i molt de “xup xup” que ja s’olora en apropar-se, amb altres recomanacions més modernes: els entrepans, els embotits artesans, els guisats de sempre amb un toc personal… tot un reguitzell d’opcions que el cambrer acostuma a dictar, perquè sempre hi ha opcions que no ha donat temps a posar a la carta.

L’esmorzar de forquilla cerca l’autenticitat del lloc i del menjar: no hi cerca ni la innovació, ni la quantitat : el que cal es trobar-hi un Km. 0 de la gent, fogons autèntics del país, i un espai que ho acompanyi, per fer una bona experiència.
El cap i pota, el fricandó, truites, peus de porc o carns a la brasa, les mongetes amb cansalada…plats que cal degustar i, a casa, no hi ha aquest toc final de la cuinera, resultat de molts anys de fer-ho i d’unes receptes originals, que sempre seran secretes amb algun ingredient especial, que les fa úniques.

On hi ha diferents bicicletes, i esportistes amb “maillot” i/o equipament d’alguna penya o entitat, és un bon indret per a gaudir d’un d’aquests matins gastronòmics: potser també uns entrepans, o alguna especialitat de la qual no pots deixar de demanar i gaudir
S’ha dit, en general, que l’àpat del matí ha de ser el més principal, perquè amb les hores de descans les energies no ens vindran soles. Res de consultar a tal o qual xarxa per veure que ens recomanin una bona opció gastronòmica d’esmorzar.

Només cal observar on hi ha un grup de bicicletes i trobareu la resposta i, quan veieu el que mengen, segur que us hi quedareu…Bon esmorzar…