Consumisme i tradició : retornem a l’essència de les diades, en uns nadals consumistes (C256)

Imatge de les figures arrenglerades…

Estem a dos mesos del Nadal 26 i, m’agradaria fer esment de com, aquestes, estan canviant les nostres tradicions i de com pateixen aquest boom de missatges, regals, publicitat, corredisses, de diumenges de comerç obert…un ambient molt diferent a la resta de l’any, molt més pautat i pausat.

  1. Més festa consumista : les llums al carrer, l’entorn, la publicitat, els aparadors sugestius, l’incitació a la despesa, les festes més familiars i/o de més compromís, els regals, i els superregals, el Cap d’Any, les compres en alimentació… tot això fa que entrem. en una espiral de pujada de preus i d’obligacions socials que ens hem generat. Cal comprar un cotxe per Nadal ? o en qualsevol altra mes seria igual ? segurament que sí però, les marques de cotxes, ho aprofiten al igual que els perfums, o els viatges… ´són dates que predisposen a aquest “extra” de felicitat consumista.
  2. Més costums de fora : l’influència americana en la nostra societat, està incidint en la nostra forma de fer i ,estem incorporant festivitats, o promocions, que han arrelat : Halloween, Black Friday, Pare Noel, decoracions a la llar amb floritures de llums a fora, també els que veiem al cinema de com ho viuen els americans…, més que ho hem adoptat, els hem duplicat : ara ens apuntem al que ha vingut i el que feiem tradicionalment. Més costums, també vol dir, més despesa familiar.
  3. Menys oferta històrica tradicional : les representacions dels “Pastorets”, els Pessebres Vivents, o les mostres de pessebrisme i diorames, tenen un públic fidel que dona suport a aquest voluntariat que ho fa possible. Per fer un “diorames” calen unes bones nocions de dibuix, de perspectiva, de fer decorats, de com il.luminar… és un aprenentatge molt polivalent però requereix fer-ho amb tranquilitat, gaudir del moment, i fer equip tot aprenent dels companys.
  4. Menys tradició, més viatges : s’aprofiten aquestes diades nadalenques per fer viatges i “fugir” dels nadals, quan l’estructura familiar o, aquestes festes, no s’han viscut, o no s’entenen, perel que representen, i queden buides del sentit més estricte; cada vegada més families monoparentals, gent que viu sola, o altres col.lectius no se senten atrets, o identificats, amb el missatge publicitari, i fugen d’aquesta “felicitat” obligada.
    També, cada vegada és més normal que, les tardes dels dies de Nadal i Sant Esteve, hi hagi molta gent als bars, als cinemes i altres indrets fugin d’una solitut en  un món de llums i aparadors plens de temptacions.
  5. Debilitat de la festa de Reis : fer que els més petits, hagin d’esperar  els regals la diada de Reis, no és coherent amb un ambient on, els aparadors, les bosses plenes, les botigues de regals amb molta activitat, els regals del Pare Noël (per Nadal) amb l’efecte negatiu de qué, el dia següent a la diada de Reis, els petits han de retornar a l’escola i els queda poc temps per a gaudir-ne.
    Una festivitat envolcallada en unes Calvalcades, organitzades per els Ajuntaments, (menysvaloran l’efecte religiós que puguin tenir) els darrers dies de les festes nadalenques. No té sentit que des dels Ajuntaments es programi una cavalcada de Reis, com si fos una atracció : en cap cas afavorim l’imatge de “magia”, que representen per als més oetits.
  6. Mercats de Santa Llúcia : He possat la fotografia d’un aparador de les botigues, en aquests mercadets o fires; jo crec que, molt afectats, per la proliferació de figures vingudes d’arreu, amb unes expressions i vestimentes, que no s’ajusten al que hauria de ser el pessebre tradicional; es veuen, totes arrenglerades com copies exactes. Unes figures que, poc tenen a veure, amb la perspectiva, les cases, pous, o altres elements, en aquest indret on va nèixer l’Infant.
  7. Menys opció religiosa i les cabalcades : No hi ha una adaptació dels actes religiosos a la realitat actual del Nadal, per fer sentir aquest altra Nadal més interior i reflexiu; de poc serveix sino hi ha un qüestionament del nostre projecte vital, en uns moments en que, el numero de l’any, també canviarà, i la nostra edat també.
  8. Menys vivència del que son : no és comparteix aquesta vivència familiar, diria intergeneracional, la convivència lliure d’obligacions,  d’anar a buscar el net, fer la compra… el Nadal demana tranquilitat i gaudir, i aquest temps que cal buscar.lo i trobar-lo.
  9. El nostre cervell no enten de paràmetres : hi ha una generació que vivim pensant fer el que toca; en tenir-ho a punt, més que de distracció i festa i amb això ens perdem : hem de corresponsabilitzar-nos i veure que, tots, tenim necessitat d’aquestes estones de fer familia, de gaudir, o de compartir un joc de taula…
  10. Hi ha un intangible que ho aguanta, fins quan ? Cada vegada més la majoria de la població no es pregunta el que representen aquestes festes; hi ha una laïcitat i una obertura a altres religions més actives i dinámiques : la defensa del fet católic es debilita, i no hi ha una participació activa dels diferents serveis de l’església en la vida diaria de la societat, una manca de promoció i difusió, del fet religiós que representen les diades.

Dialogaven els personatges, al final del Concert de Sant Esteve 2025, envers l’evolució de les festes nadalenques, amb aquest text “…Ara que hem pogut resoldre quin paper fa cadascun, per la via de la broma, carregant-nos el tabú / perquè, en el fons, tota festa té aquest aire irreverent d’invertir la dita festa en una intenció innocent / es a dir, el que interessa de Nadal es que creixi la promesa d’un Nadal més falaguer / que una rialla franca ho enbolcalla tot plegat i ens burlem d’allò que ens manca amb allò que anem sobrats / potser que tornem enrere per rescatar l’esperit d’un Nadal i d’uns Sant Esteve més frescos i divertits”


Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.