La comptabilitat es
quelcom que ens envolta, es transversal, i ens permet mesurar-nos (tant a
nivell domèstic com d’empresa)…; malgrat que us estigui transmetent el meu
entusiasme e implicació, cal que ho raoni, i us –intenti- convèncer :
D’entrada, la paraula prové del llatí
“computare”, que podríem traduir com comptar, mesurar, comparar…; però la
comptabilitat en si es tota una disciplina que ens permet recollir aquestes
dades i traduir-les en quelcom que ens informi de la situació global d’una
entitat, empresa, organització o persona, en la seva vessant comptable i
financera.
. Com a principi basic trobem referencies ben
antigues : com comptar les collites, com valorar intercanvis, els inventaris i
transaccions de les caravanes de comerciants, o que anaven a mercat a altres
poblacions i com registrar tot allò que la memòria no pot abraçar.
. No serà fins a mitjans del segle XV, en que
apareix el concepte de “partida doble”, dels inventaris…i d’altres termes
encara avui habituals. Cada segle i generació a anat aportant a la
comptabilitat aquest cos doctrinari que avui en dia recull els procediments
d’obertura, registre, tancament, presentació e interpretació de les dades
agrupades.
. No obstant, la implantació en la dècada dels
70 del segle passat del Pla General Comptable, va fer que el treball comptable
es normalitzes, perdent part de la seva connotació de ciencia.
. Mes enllà d’aquesta pinzellada històrica, vull
comentar la importància de porta runa comptabilitat, ordenada i amb
registres actualitzats :El registre diari dels moviments que durant un
dia es poden produir, poc ens aporta en la seva valoració global; es en el
tractament periòdic (mensual, trimestral o quin vulguem) que podrem esbrinar
tendències en l’evolució i seguiment dels diferents conceptes.
. La comptabilitat es única; la podem mirar des
d’una vessant fiscal, desglossant aquells aspectes imposables…però tota ella
nomes té un esquema, un resultat, i els mateixos conceptes, amb independència
del formulari on les hàgim de reflexar.
. El resultat comptable d’un període i/o
exercici, es una eina de gestió que ens ha de permetre corroborar la viabilitat
de l’activitat econòmica, i la seva capacitat de generar recursos de forma
continuada.
. Més enllà d’aquest resultat cal analitzar i avaluar
els moviments dels conceptes, tot extraient conclusions o comparatives amb
períodes semblants.
. No tindria sentit si nomes dediquessin
recursos I hores a portar una comptabilitat adreçada al compliment normatiu o
fiscal : seria tant com enganyar-nos.
Però de la anàlisis anterior, també hem de
valorar la fortalesa (alguns ni diuen la musculatura) per fer front a
desviacions, tenir un coixí financer per els desajustos ordinaris d’ingressos i
despeses, així com d’atendre renovacions de l’immobilitzat, o de fer
inversions.
Seria com si a nivell particular ens féssim
analítiques de forma periòdica, però no les avaluéssim amb el nostre metge;
precisament es en aquesta consulta on l’especialista sol adoptar medicacions o
tractaments que ajudis a controlar determinats factors de risc, o d’altres que
ens poden intuir malalties…