Recerquesmones.net

Puntualment ens agrada anar a Verdú, és un recorregut prou proper per fer visites a altres indrets, com Mas de Bondia, o visitant alguna de les botigues de ceràmica que encara queden al poble de Verdú , i que li han donat un merescut reconeixement.
Com a molts d’altres pobles de referència (Breda, La Bisbal…), la ceràmica útil i casolana ha estat el seu motor econòmic. Ara la industrialització, la normalització dels estris de cuina i decoració, la utilització de nous materials, la importació de productes a preus molt més competitius, entre d’altres, fa que els obradors ceràmics hagin anat desapareixent.
Molta d’aquesta ceràmica que s’hi exposa, no va identificada amb el seu lloc d’origen i, per tant, el dubte de si una peça comprada a Verdú pugui estar feta suposadament a altres llocs, i no aporta un valor afegit per identificar i singularitzar les peces pròpies de Verdú.
De les botigues obertes, cal esmentar i recomanar “Ceràmica Sambola” al carrer de Sant Miquel 35, a la mateixa carretera d’entrada al poble, on el seu propietari artesà dissenya i treballa cada peça fent-ne poques copies, i renovant els models, conjugant un estil modern, de gust delicat i ben acabat, amb capacitat de decorar i donar personalitat a una estada de la nostra llar o, senzillament, poder oferir un detall personalitzat. Un dels valors afegits és la signatura que figura a sota de la peça amb el nom de Verdú, una reivindicació de l’origen i una garantia de qualitat.
La primera vegada hi vàrem comprar uns cantis de ceràmica negra, pròpia i característica de l’indret, i que cada vegada sovinteja menys. Del recorregut per el poble, ens queda la sensació d’una gran història passada, i vinguda a menys econòmicament, en part, suposo per la proximitat d’altres poblacions amb més capacitat de generar llocs de treball, equipaments i altres recursos, cada vegada més apreciats.
El que sobta en aquests pobles, i ara generalitzo, és la manca de projectes a mig i llarg termini, que engresquin i facin reviure el que podrien ser : hi ha talent, hi ha gent amb habilitats de les tècniques que els han fet singulars (del tèxtil, del vi, de la ceràmica o del oli…) i en canvi tot això va esmicolant-se i perdent-se, en deteriorament del propi poble. Potser també caldria més promoció del lloc, la zona i els seus productes ?.
És cert que Verdú no està en la ruta dels grans recorreguts turístics; però la gent som capaços d’anar allà on hi trobem quelcom de diferent; i això hem recorda espais gastronòmics com “El Bulli” (ja tancat), o el “Celler de Can Roca” ,entre d’altres, on la gent és capaç de fer quilòmetres i esperar mesos per accedir a la seva reserva. …