L08 – L’església un bé de tots…o ningú en vol saber res…

Des de sempre he sigut un observador de la estructura organitzativa de l’església i de com es porta a terme.
Actualment, el fet de passar els estius al poble de la Cirera, i que l’església és un dels edificis més propers, m’ha fet descobrir una església més rural, més mancada d’estructura, i amb una gestió des de Santa Coloma, que abraça un nombre de pobles, de les necessitats, serveis i requeriments d’uns veïns cada vegada més grans i d’un jovent que no hi troba la seva referència.
Aquesta no és una entrada adreçada a cap dels mossens que la serveixen el millor que poden, i estant al lloc on se’ls demana; és més aviat una reflexió en veu alta respecte d’algunes observacions i contradiccions.

  1. Hi ha una manca de transparència respecte de la propietat dels edificis de culte, del que contenen, de les seves imatges i pertinences…; no entenc com l’església no té a cada parròquia un inventari de les pertinences que li corresponen d’objectes o altre mobiliari que s’ha donat a la mateixa. Ho dic perquè amb molta facilitat (i ho he vist en altres parròquies), és molt fàcil de traspassar un estri u objecte – de més o menys valor- d’una parròquia a una altra, sense preservar el patrimoni individual de cada una.
  2. La reducció d’una part dels ingressos, per la cada vegada menys afluència de públic, fa minvar els recursos e ingressos ordinaris per al manteniment de l’edifici, així com la reducció de serveis i atencions, l’obertura només en moments puntuals, és una espiral que en fa reduir l’activitat.
  3. El marcar la casella de la part proporcional del impost del IRPF, a favor de l’església, tampoc ajuda a les esglésies locals : segurament aquestes aportacions seran per atendre obligacions genèriques i no retornaran a les esglésies d’origen, dels fidels declarants de la renda.
  4. Tampoc l’església ha afavorit la constitució de comunitats parroquials que ajudin a mantenir viu el caliu religiós i a preveure, i detectar, plans de manteniment a mig termini i, moltes esglésies, aguanten la seva estructura com poden amb humitats, i esquerdes, que el pas del temps donarà compte de la seva importància.
  5. Aquestes comunitats i/o responsables han de vetllar per els objectes, imatges o  singularitats pròpies de cada indret que són irrepetibles i d’observar, visualment, qualsevol deteriorament.
  6. L’existència d’una estructura jerarquitzada fa que qualsevol iniciativa topi amb la manca de vistiplau del mossèn, i que es prioritzi la propietat malgrat aquesta pugui deteriorar-se, abans que mantenir-se. Si no tenim la vista a l’horitzó o més enllà del dia a dia, difícilment podrem atendre molts equipaments que deteriorant-se per el pas dels anys, no es podran mantenir.

Les comunitats parroquials han de poder vehicular les seves inquietuds i neguits, i ser elements actius en la cohesió i assistència als indrets on són; en cas contrari l’església es podria convertir en una dispensadora de sagraments, on després de la seva recepció, ningú s’hi acostés més, ni hi participés…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.