Des de sempre he sigut un observador de la estructura organitzativa de l’església i de com es porta a terme.
Actualment, el fet de passar els estius al poble de la Cirera, i que l’església és un dels edificis més propers, m’ha fet descobrir una església més rural, més mancada d’estructura, i amb una gestió des de Santa Coloma, que abraça un nombre de pobles, de les necessitats, serveis i requeriments d’uns veïns cada vegada més grans i d’un jovent que no hi troba la seva referència.
Aquesta no és una entrada adreçada a cap dels mossens que la serveixen el millor que poden, i estant al lloc on se’ls demana; és més aviat una reflexió en veu alta respecte d’algunes observacions i contradiccions.
- Hi ha una manca de transparència respecte de la propietat dels edificis de culte, del que contenen, de les seves imatges i pertinences…; no entenc com l’església no té a cada parròquia un inventari de les pertinences que li corresponen d’objectes o altre mobiliari que s’ha donat a la mateixa. Ho dic perquè amb molta facilitat (i ho he vist en altres parròquies), és molt fàcil de traspassar un estri u objecte – de més o menys valor- d’una parròquia a una altra, sense preservar el patrimoni individual de cada una.
- La reducció d’una part dels ingressos, per la cada vegada menys afluència de públic, fa minvar els recursos e ingressos ordinaris per al manteniment de l’edifici, així com la reducció de serveis i atencions, l’obertura només en moments puntuals, és una espiral que en fa reduir l’activitat.
- El marcar la casella de la part proporcional del impost del IRPF, a favor de l’església, tampoc ajuda a les esglésies locals : segurament aquestes aportacions seran per atendre obligacions genèriques i no retornaran a les esglésies d’origen, dels fidels declarants de la renda.
- Tampoc l’església ha afavorit la constitució de comunitats parroquials que ajudin a mantenir viu el caliu religiós i a preveure, i detectar, plans de manteniment a mig termini i, moltes esglésies, aguanten la seva estructura com poden amb humitats, i esquerdes, que el pas del temps donarà compte de la seva importància.
- Aquestes comunitats i/o responsables han de vetllar per els objectes, imatges o singularitats pròpies de cada indret que són irrepetibles i d’observar, visualment, qualsevol deteriorament.
- L’existència d’una estructura jerarquitzada fa que qualsevol iniciativa topi amb la manca de vistiplau del mossèn, i que es prioritzi la propietat malgrat aquesta pugui deteriorar-se, abans que mantenir-se. Si no tenim la vista a l’horitzó o més enllà del dia a dia, difícilment podrem atendre molts equipaments que deteriorant-se per el pas dels anys, no es podran mantenir.
Les comunitats parroquials han de poder vehicular les seves inquietuds i neguits, i ser elements actius en la cohesió i assistència als indrets on són; en cas contrari l’església es podria convertir en una dispensadora de sagraments, on després de la seva recepció, ningú s’hi acostés més, ni hi participés…
Recerquesmones.net 