L11- La Cirera : Una Mare de Déu, que ha de merèixer la nostra mirada …

Poques vegades a l’any, l’església s’obra a la mirada de veïns, familiars i amics, més enllà de les dues festes locals.
En aquests anys què sovintegem i fem estada al poble, la imatge ha anat patint el pas del temps, les humitats i freds d’un espai tancat, les anades i vingudes de quan es protegia (la resta de l’any) en un altre indret…; considerant també “l’aventura” que va passar durant la guerra civil essent protegida al “Moli d’Alcarràs”. És la mateixa imatge, de més de 80 anys…
Certament, si a casa nostra volem fer una festa, posem les estades a punt, tot curiós, perquè esdevingui un lloc agradable; crec que la casa de Déu – i casa del poble, durant moltes generacions-, també mereixeria l’atenció de tots.
Fent una ullada a l’entorn (cementiri inclòs), i a l’interior de l’església, és prou alarmant veure el deteriorament, perquè a nivell col·lectiu, tinguéssim la unitat de trobar quelcom que ens ajuntés per fer un projecte de mantenir viva la tradició. Les parets bufades, la pintura que cau, o les esquerdes… no són l’estada apropiada que la imatge de la Mare de Déu es mereix.
La imatge és un tema puntual perquè, també, el propi edifici necessita d’un estudi i d’una previsió del seu deteriorament. Una reparació costosa, avui per avui, no la podem costejar ni els veïns, ni les col·lectes ordinàries.
Tots aquestes incidències, encara que costoses, es podrien solucionar, però la imatge de la Mare de Déu és única : resisteix dins d’una fragilitat de materials, que esperem aguantin fins a una restauració digna. Tot és possible d’arreglar si hi som a temps !.
Tampoc hi ajuda una manca general d’entusiasme, i fervor, envers els temes d’església, què lentament ha anat perdent seguidors i, són moltes les cerimònies, què només es ratifiquen al Registre Civil o bé, la falta de fe, també fa donar prioritat a altres necessitats.
Crec que hem de ser valents per encarar aquestes problemàtiques què, en moltes ocasions, fan perdre peces de valor irrecuperables : parlar amb claredat amb qui sigui i a arribar a consensos i negociacions què aportin solucions i, també, afrontar els usos i viabilitat d’un edifici, cada vegada amb menys actes i menys fidels però que necessita d’una mirada conjunta per afrontar el seu futur. La iniciativa de tot només pot sorgir d’una representació conjunta, escollida per un mandat i objectius consensuats (amb el format que sigui) i, amb un pla de treball, recolzat i amb el suport de totes les parts implicades . També neguiteja i preocupa que l’església de La Cirera, no tingui a nivell de bisbat i/o de l’administració, la consideració com a tal (suposadament per no tenir una programació de misses al llarg de l’any), i que estiguem en una divisió inferior com a “lloc de culte” a l’alçada d’ermites, capelles particulars, o esglésies inactives, amb una indefinició respecte dels drets, obligacions, custodia de l’indret i propietat.
Crec que es tracta de trobar entre tots, quelcom què ajudi a desencallar la situació…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.