M23 – TOTS A MONÈS : Trenta anys després…

Dintre d’uns dies s’acompleix l’aniversari d’aquesta activitat què, amb el pas del temps, s’ha mostrat com un fet remarcable dins de les activitats i trobades familiars.
Jo penso que la majoria de les persones que ho vàrem viure tenim el record i les vivències d’aquells moments, de la cerca dels orígens, i de l’arbre que hi vàrem plantar i que, hores d’ara, deu haver arrelat amb força.
No cal dir que el viatge es va produir en un moment idoni : teníem encara una bona part de la generació anterior implicada i participativa; molts de nosaltres estàvem en una etapa de la nostra vida encarrilats i, uns joves al darrera, què ens van acompanyar i que ara són la generació activa de la família; un viatge irrepetible…
Varen ser èpoques de trobades bianuals d’una ample participació, què permetìen recórrer i conèixer indrets “Monés” i, a la vegada, fer festa tot retrobant-nos les diferents branques.
Però també destacar que al 1989, els telèfons mòbils, les aplicacions i les xarxes socials no existìen, i per tant les trobades personals (tant per les festes, com per els aniversaris i sants) sovintejaven molt més, i això permetia un contacte continuat entre tots els membres de la família, i conèixer i compartir els esdeveniments.
Tampoc puc deixar d’esmentar, el seguiment, la motivació, i l’entusiasme d’en Josep Monés i Rosés i família, juntament amb el seu germà Llorenç en teixir complicitats i compartir els coneixements de la seva recerca, que va ser el resultat de moltes hores de dedicació en arxius, rellegint i copiant documentacions, i dedicant temps del seu lleure a aquesta activitat.
D’aquella trobada Monés ens queda, a nivell tangible, una terrina, unes publicacions, i el sobre commemoratiu que encapçala aquesta entrada.
Moltes coses han passat des de llavors, tots hem canviat i evolucionat; de la societat, res resta com abans… . Els temps històrics avancen molt ràpidament, i el dia a dia encara més. Els nens i joves d’aquell moment, han crescut professionalment i familiarment, els que érem joves, la gran majoria, hem assolit la jubilació, i els més grans varen tenir la joia de viure-ho…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.