C05 – Thomas Cook : una fallida treballada…

Sorprèn la fallida d’aquesta històrica companyia, fundada per Thomas Cook (1808-1892), que va ser l’autèntic creador del “viatge combinat”, empresa què va crear el 1845, i a la qual hi va dedicar gran part dels seus esforços. Una de les aportacions més conegudes va ser l’implantació d’un sistema de pagament basat en cupons concertats amb els hotels com a mitjà de pagament per al clients. A partir d’aquesta idea van néixer moltes altres empreses dedicades a promocionar el turisme, a la intermediació amb hotels i mitjans de transport, per una societat que va veure com es facilitava un oci, simplificat amb la obtenció dels billets i reserves per part de Thomas Cook.

Podria ser que el canvi d’hàbits de consum dels viatgers, les facilitats d’Internet a trobar i comparar preus, els comentaris dels usuaris, i el fet d’ofertes de darrera hora, haguin fet desaparèixer el negoci tradicional i mermat el seu públic fidel.

Ara vaig també al títol d’aquesta entrada i crec que quan s’arriba a una fallida d’aquestes característiques, vol dir no haver tingut en compte moltes alertes o senyals :

1.En aquests volums de facturació i balanç, és imprescindible haver estat auditats els comptes, i veure si aquests professionals varen detectar, amb temps, aquesta situació de feblesa.
2.Amb independència dels professionals externs del primer punt, els gestors haurien d’haver tingut eines de seguiment, previsions de noves línies de negoci, i estar atents al canvi d’hàbits i demandes del mercat.
3.Les oficines de vendes, arreu del territori, són les primeres que haurien captat un possible canvi de tendència en els clients habituals, una pèrdua de facturació o d’atractiu a la clientela…
4.Tampoc s’entén que tenint tot el sistema productiu (avions, hotels…) no poguessin adaptar els seus recursos, preveient aliançes estratègiques.
5.No sempre el volum és sinònim de rendibilitat…el nombre de passatges transportats, o les pernoctacions, no tenen a veure amb el compte de resultats.
6.Hem sorprèn que l’administració del Regne Unit, i el departament què correspongués, no estés vigilant o seguint empreses d’aquest tamany…
7.No puc entendre com els hotels (llevat dels que fossin propis) tinguessin uns deutes molt alts amb Thomas Cook sense unes garanties addicionals, i depenent bàsicament d’aquest client.
8.No solsament a nivell de hotel individual, sinó de les pròpies associacions hoteleres, al detectar la suma d’un sol proveedor creava una dependència perillosa.
9.També deuen haver fallat les relacions personals, els contactes amb aquesta empresa què, de vegades, es detecta amb més facilitat (nerviosisme, canvis de personal, contradiccions…)
10.Una manca de resposta rápida, per aconseguir apaivagar l’impacte i continuar oferint als clients anglessos les mateixes oportunitats de mantenir la seva destinació, en altres anys.
Reproduïm l’article de “El Pais” del 24 de setembre de 2019 :


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.