Mossèn Aaron de Lliçà d’Amunt, a qui li agraiexo les notables explicacions, amb l’orientació sobre les diferents denominacions de les Mares de Deus, ja que de vegades per anomenar-les diem diferents noms de Verges: Santa Maria, Immaculada, Assumpta, Nostra Senyora… Mare de Déu…
Aquests noms obeeixen a les diferents advocacions, i sobre tot a l’aspecte que es vol ressaltar de la Mare de Déu, i vull fer-ho amb uns exemples comparatius, per ser més didàctics.
Si pensem en la nostra mare, podríem veure o recordar-la en diferents moments i etapes de la vida : la de mare, d’àvia, d’esposa, de treballadora, de mestressa de casa, de cuidadora o voluntària…
Actualment hi ha dos referents, de gent compromesa, que ens pot ajudar a veure diferents aspectes d’una mateixa persona:
CAROLA RACKETE, capitana de vaixell d’una ONG alemanya, amb una biografia plena de compromís : nascuda a Alemanya, fa 31 anys, ha estudiat a diferents universitats d’Alemanya i del Regne Unit, on ha obtingut les titulacions de Ciències Nàutiques i Mediambientals, i ha participat en diferents expedicions científiques. Nosaltres la coneixerem com a una heroina per haver salvat 40 migrants al mar; d’altres la veuran com una capitana de vaixell, adoptant les decisions i responsabilitats del seu càrrec; d’altres com la companya d’universitat, o d’expedicions científiques; d’altres com una veïna dels pobles on ha residit i d’altres sempre amb causes solidadàries. Hi han diferents Caroles ? NO, i potser en un futur encara podrem veure una Carola mare de familia, escriptora, o amb moltes altres facetes…
Però hi ha també una altra jove la GRETA THUMBERC, una noia sueca de 15 anys que ha despertat una conciència de respecte per el problema mediambiental, i que arreu del món ha aconseguit portar al jovent un missatge únic del seu moviment “Joventut per el Clima”. La recordarem sempre amb aquesta faceta ? NO. Ella té un recorregut vital per endavant i segur que la seva vida donarà molts tombs, però sempre aquesta petjada l’acompanyarà.
Un altra cas curiós és el de les Mares de Deus trobades, i que tenen la seva particular devoció en un indret determinat : generalment són imatges recuperades (entre els segles XV i XVII), amagades en diferents racons durant l’època musulmana, o bé de guerres. Imatges què han estat recuperades i, possiblement, s’han envoltat de llegendes o històries envolcallades per el fervor popular. Entre elles les més conegudes són les de Montserrat, la de Núria, la de Queralt, la de Puigcerver…aproximadament són unes quinze Mares de Déu venerades.
Altres casos són les advocacions locals de Mares de Déu què incorporen el nom del lloc, d’altres que la tenen com a patrona, o de l’advocació sota la qual posen la seva protecció, on s’en té coneixement d’algun fet miraculos, o d’haver ajudat en sanació d’alguna malaltia colectiva habituals en l’epoca mitjaval (peste…). En els casos de ser la Mare de Deu patrona tenim com mes coneguts la de Montserrat (de Catalunya), o la de la Mercé (copatrona de Barcelona amb Santa Eulalia).
També es reconeguda la Verge del Carme com a patrona dels mariners, com a protectora de les adversitats i perills de la gent que surtia a pescar.
Els romiatges, o pelegrinatges, son viatges (individuals o colectius) a un lloc considerat sagrat per la religió, amb l’objectiu de demanar o guanyar algun favor, d’augmentar l’autoconeixement durant la ruta, o de renovar el vot de patronatge de la Verge, o el Sant. Amb els mitjans moderns, els pelegrinatges son activitats d’un dia, llevat dels casos com el “Cami de Santiago” que té diferents etapes. Algunes vegades els pelegrinatges ens porten a visitar llocs sagrats (Terra Santa…) o reviure els llocs on van viure sants, per apropar-nos al seu missatge.
Hom queda la sensació de que, pedagogicament, l’Esglesia no hagi arribat a explicar la unitat de la Mare de Deu, i de que la Verge de Montserrat, la Verge del Pilar, o la “Maria Santisima de la Esperanza Macarena”, entre de moltes altres, siguin la mateixa persona, amb les connotacions propies i la religiositat de cada indret…