M28 – Joaquim Forcada i els terrenys a Montjuich : importància i polémica a la premsa de l’epoca… : Resum dels fets (1)

Una de les funcions d’aquest bloc ha estat recollir de la premsa de l’epoca qualsevol indici de membres de la familia, i donar-hi visibilitat. Crec que aquesta compravenda dels terrenys a Montjuich, té la suficient transcendencia, com perque li dediquem unes entrades especifiques.
Mes enllà de tots aquests indicis i consideracions reflectits a la premsa de l’epoca no tenim, en aquests moments documentacions privades o personals, o testimonis orals i/o escrits que ens aportin llum sobre aquesta operació.
En aquests cas, es una operació de compravenda d’un terreny feta per tres propietaris, i adquirida a l’Ajuntament de Barcelona, i que despres el propi Ajuntament recompra per import superior.
Les hipotesis sobre aquesta recompra poden ser multiples, i podrien incorrer en una especulació; recomanem la lectura d’articles de l’epoca, especialment una serie de “El Diluvio” de 1921 amb el titol generic de “Los grandes parasitos de Barcelona”, i d’altres ressenyes que dibuixen una epoca complexa al erari municipal.

a) Qui eren els seus socis …
En Evaristo Lopez Badia, tenia una joieria a la Plaça Reial, i participava en algunes entitats bacelonines:
A l’edició de “La Dinastia” (pag. 3 del 8 de desembre de 1877), consta com a membre de “La Junta de representativa permanente del vecindario de Barcelona”:

També forma part de la Junta de la “Sociedad de Atracción de Forasteros”, una entitat que volia afavorir el turisme, i que també consta a l’article “Dos siglos de turistas” publicat a la Vanguardia el 10 de juliol de 2016 (suplement Vivir pag. 3); aquesta ressenya es de “La Vanguardia” pag.6, edició del 23 d’agost de 1913 :

Aquesta es un altra inserció a la premsa, signada entre d’altres per en Evaristo Lopez que reflexa les activitats de la Sociedad “Atracción de Forasteros” :

Hi ha una referencia a l’obertura de l’establiment com a joieria, que he localitzat a “La Vanguardia”, edició del 19 d’abril de 1884 (pag. 2) :

Al “Anuario del Comercio, de la Industria, de la magistratura y de la administración” de 1905, a la pag. 1270, hi figura amb el nom comercial de “La Isla de Cuba” :

Al 1895, el trobem vivint al la Plaça Real, numero 12, primer (on als baixos hi tenia la joieria; estava casat amb Na Filomena Guerrero (de 44 anys, nascuda a Madrid, i amb els seus fils Angel i Avelina. També hi residien la seva sogra Anaramia Crespillo i una germana d’aquesta Carmen Crespillo, ambdues nascudes a Velez-Malaga :

Al 1921, apareix a la premsa aquest anunci, on liquida l’establiment, per la mort del soci :

Un tipus d’anunci mes reduit anirá apareixen gradualment, amb aquesta frequencia : 1923, 5 vegades, 1924, 14 veg., 1925, 6 veg., 1926, 5 veg. i 1927, 6 vveg. moment en que deuria finalitzar l’activitat comercial.

M’ha semblat prou eloquent, un parragraf del periodista P.Vila San-Juan, que en un article a la pag. 11 del 7 de maig de 1963, fa referencia a les seves vivencies de sortida del col.legi :

En Josep Paxau, era un industrial textil, (desconeixem si aquesta persona que es socia d’en Forcada podria tractar-se del mateix industrial, o d’algun familiar proper,ja que el cognom Paxau, es molt reduit) segons consta al “Anuario del Comercio, de la industria, de la magistratura y la administración”, edició de 1888, pag 835 :

No he localitzat en cap de les hemeroteques cosultades les necrologiques dels senyors Evaristo Lopez i de Josep Paxau.
A l’edició del 15 de setembre de 1921 (pag. 8), uns quants anys despres, hi apareix una ressenya que podria descriure quines l’engranatge de la mateixa :

b) On eren aquest terrenys ?… : Les diferents noticies ens parlen d’un total de 104.123 metres quadrats (desconeixem si eren agrupats o en diferents parceles).
En algunes referències ens parla de “mojadas” una mida de superficie barcelonina (que serien uns 4.896,50 metres quadrats cada una), o sigui 21,36 mojadas, o 10.412 metres quadrats, o 1,04 hectarees.

Ja s’anirá veient que aquests terrenys en troben en zona no urbana, de perimetre irregular, i dificilment identificable; per això molts anys despres la finca es continurà coneixent per el nom dels antics propietaris.
Alguns dels carrers que figuren en la premsa de l’epoca, corresponen a carrers que en la urbanització de l’espai canvien de nom, o se suprimeixen amb les noves construccions : Carrer Mejico, Carrer Castillejos, Carrer Tamarit, Paseo de Murcia, Cami de les Pedreres…; fa unes setmanes vaig poder adquirir un planell de Barcelona de principis del segle XX, on encara hi consten els carrers tradicionals d’Hostafrancs, abans de l’urbanització del sector per a la Exposició Universal de 1929.
Es fa dificil de sobreposar les dues imatges, en part perque el planell més antic, es mes orientatiu que exacte; se suposa que la forma del conjunt, va venir determinada per la construcció de a “Fabrica Casaramona” (actual CosmoCaixa), que es va iniciar l’any 1909.

Imatge que ens identifica el Passeig Triomfal amb l’actual Avinguda Maria Cristina
Imatge de l’epoca de l’Exposició Universal de 1929, amb l’identificació de l’Avinguda Triomfal

Resum dels fets…
Aquest resum, correspon a les dades extretes de les ressenyes a la premsa, aixi com en els articles posteriors que fan menció a la situació municipal; donada la situació complexa de l’Ajuntament, dels fets historics de l’epoca i de la seva repercusió (Setmana Tragica, Primera Guerra Mundial o la Mancomunitat i el Modernisme…) requeriein d’un treball molt mes detallat, que s’escapa en aquest moments del nostre objectiu.
Al meu entendre hi han cinc punts de d’inici, que ajuden a entendre l’inici d’aquesta operació :
a) El Pla Cerda omple tot el pla de Barcelona d’una cuadricula, que es construeix progresivament, però que fixa el seu limit en el que es l’Avinguda del Paral.lel, que neix al port i segueix travesant tot Barcelona.
b) Una pressió urbanistica que fa que el projecte Cerdà malmeti els seus principis, i el que havien de ser espais verds i patis interiors, s’urbanitzin.
c) La muntanya de Montjuich esdevé un pulmó un lloc d’esbarjo de cap de setmana, un lloc proper, en part de bosc, definques i llocs urbanitzats…
d) Cap els anys 1906-1907, l’Ajuntament de Barcelona planeja i proposa un concurs per a l’adquisició de terrenys destinats a parcs i jardins municipals.
e) En aquests anys hi ha la finca de Montjuich, que es troba en situació judicial, i es el moment en que els tres propietaris Forcada-Lopez-Paxau (en endavant FLP), intervenen el ‘operació; en Evaristo Lopez i en Forcada ja eren coneguts, ja que en Forcada hauria construit en diferents ocasió per al Sr. Lopez.
Consta que la finca en questió es trobava embargada al germà del Marques de Camps; conegut aquest fet per el Sr. Paxau, aquest va promoure l’adquisició de la finca, abans de la seva venda judicial. Però el Sr. Lopezli va demanar a en Paxau que es fessin gestions per assegurar que l’Ajuntament els recompraria la finca una vegada fos de la seva propietat, moment en el qual el Sr. Lopez i la resta s’hi impliquen.
Finalment la finca es adquirida per FLP, el 20 de novembre de 1907, a un preu que es considera el doble del que seria el de mercat,per assegurar-se l’operació.
Mes dedeu mesos despres del tancament del concurs municipal per a l’adquisició de terrenys per a parcs, la Comissió del Ensanche, accepta l’oferiment fert per en FLP, perque l’Ajuntament adquireixi aquests terrenys, a un preu de 19.687 ptes per “mojada”, quan el habitual havia estat la compra de terrenys a tant el pam (amb preus entre 1.000 i 3.000 ptes., o excepcionalment a 4/5.000 ptes. si es reunien condicions especials). Entre el moment de la compra i la venda a l’Ajuntament, a la finca no si ha fet cap despesa, ni millora que argumentes aquest increment.

Hi han diferents fets, que posen en entredit la bondat d’aquesta operació :
a) La compravenda no es realitza, fins que no hi ha una seguretat de que els terrenys seran recomprats per l’Ajuntament.
b) L’aceptació per part de l’Ajuntament es produeix de forma singular, deu mesos mes tard de tancar-se el concurs públic per a l’adquisició de terrenys.
c) Hi ha un calcul del preu de compra, diferent i molt per sobra del que havia estat habitual, en operacions similars.

Planell de l’Exposició Universal de 1929



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.