L25 – Pere de La Cirera, donat de Santa Maria de Bell.lloc… (primer cirerenc referenciat).

Al llibre de Mossen Joan Segura (tercera edició de “Historia de Santa Coloma”), apareix a la pag.84 la referència a en Pere de La Cirera, amb aquests termes :

“…pel 1270 hi havia al santuari de Santa Maria de Bell.lloc, una petita comunitat religiosa composta, almenys, de dos homes i dues dones. Aquesta comunitat no era una ordre religiosa…no era mes que una petita reunió de persones piadoses que, per devoció a Déu i a la seva Santisima Mare, consagradeven el seu servei al santuari.”

“…El superior de la comunitat es deia majoral; tots els religiosos i religioses s’anomenaven donats o conversos. Per el 1270, el majoral era Guillem Mir. Hi havia un donat que es deia Pere de la Cirera, i dues donades Berenguera de Saquadra i Maria de la Roca. No consta que n’hi hagues d’altres…”.

Per tant segons aquestes dades, en Pere de La Cirera fou un dels primers “donats” o membres que van participar-hi als primers temos de la comunitat.

Uns anys mes tard, al 1283, s’esmenta un Pere Cervera que vivía amb la seva dona Petra, ambdos “donats”. Nomes fem constar aquesta coincidencia amb el nom, sense que tinguem cap referencia de si aquest Pere de la Cirera es el mateix Pere Cervera.

Però que eren i que feien els donats?; el llibre de Mossen Joan Segura ens aporta a la pag 87, entre d’altres, algunes pincellades :

“…vestien habit religios, o sigui vestit especial diferent als seglars…”,”…Els religiosos donats de Bell.lloc vivien de les oblacions i almoines que els fidels feien al santuari; dels fruits del camp i horta, tal vegada fecunditzats per llur treball; i deles deixes piadoses que els fidelsllegaven al santuari en llurs testaments. Durant alguns segles, pocs en moriren a Santa Coloma i als seus voltants queno deixessin una quantitat o altra a la casa de Santa Maria, elnom de la qual era conegut no sols a tota la comarca, sinó fora d’ella…”,”…A més dels llegats, oblacions i almoines,no dubto que eren un considerable recurs per a sufragar les despeses de la comunitat, els béns o interessos que aportaven els donats alsantuari. No és de creure que es presentessin allà amb les mans buides…”

I a la pag 88 del mateix llibre :

“…La comunitat de donats…no era una de les ordres religioses aprovades per l’esglesia i amb les formalitats d’aquesta, per bé que s’se’ls assemblava molt…”,”…El rector de Santa Coloma nomenava un majoral, que era el superior de la casa…”,”…El majoral admitia els conversos i converses i a les persones que s’acollien allà…”,”…Res no obstaculitzva el fet que fossin solters, casats o clerges…”,”…Eren estatjats, vestits, mantinguts i atesos a la casa fins que morien o se n’anaven…”,”…Podien sortir quan els semblava…”.

Cal fer esment que, més enlla del que son els “fogatges” del segle XIV (1358, 1360, 1365 o 1378), es molt difícil trobar noms de persones i del seu origen. .

Imatge dels anys 20 del segle passat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.