Fa set anys, amb motiu del Mercat Vell del 2012, varem assistir en el marc de l’esglesia de Conesa, al llibre : “Avui cuinem a Conesa” (editat per Ushuaia edicions), i presentat per la mediatica cuinera Ada Parellada.
LLibre editat curosment amb fotografia de cada plat, el nom de la cuinera i el nom de la casa, i una breu descripció de la seva elaboració.
Una consulta a la web de l’editorial, hem fa descobrir un altra llibre editat dins d’aquesta colecció : “Avui cuinem a Santa Coloma de Queralt”.
Son receptes de plats de diumenge o de festa, plats i menjar que poc s’adiuen amb les preses, els plats preparats, i el poc temps que si pot dedicar en el dia a dia laboral, tot intentant compaginar-ho tot.
Això fa que llibres com aquests ens quedin a l’estanteria, com tants d’altres, a l’espera de temps mes relaxats per llegir-los amb tranquilitat.
Però la cuina es quelcom mes : son vivencies i el resultat de proves, encerts i desencerts en el resultat…; malgrat el pasos de la recepta, i tenir tots els ingredients no sempre la recepta sortirà igual.
La tradició familiar a la cuina hauria de formar part de l’intangible familiar que ens identifica i singularitza, que les receptes de les nostres avies i/o mares esdevinguin el resultat de petites aportacions fetes al llarg del temps, i de segur cap plat cuinat serà igual en una llar que en una altra.
He de reconeixer que alguna vegada he fet, o al menys intentat, fer algun plat més complexe, i conec que no es facil : coneixer els punts de cocció, quan esta prou cuinat, o en quin moment afegir-hi cada ingredient… son fets que es coneixen si ho has fet amb l’acompanyament, o veient a fer-ho a algu altra.
Per tant cal implicació de les generacions joves, potser no per al dia a dia, però si per a aquelles celebracions, on acompanyar-les amb aquella vedella, aquells canalons, o aquella escudella que formen part del nostre imaginari.
Crec que ens pot fer sentir molt mes aprop de les persones que estimem i de les que anyorem…
Recerquesmones.net 