Hi ha una part de la nostra història col.lectiva dels darrers 100 anys què s’ha vist afectada per l’impacte dels aconteixements de la Guerra Civil, perquè molts la varen viure de joves.
Molt s’ha escrit sobre els aconteixements públics, relats i vivències dels enfrontaments que varen ser claus per a l’evolució del conflicte de la guerra civil i la postguerra.
Especialment durs a Catalunya, com a darrer territori peninsular, que va patir l’avanç dels soldats nacionals, l’enfrontament acarnissat de les últimes batalles, i l’acolliment i fugida de moltes families direcció a França.
Tot aquest impacte va afectar a la generació que ho va viure, marcada per la repressió, per judicis, enveges o revenges personals. Aquests fets viscuts no només van afectar a la pròpia generació sinó que van impactar a altres generacions. Cada família ho va percebre de manera diferent, algunes reaccionant contra la injustícia i encara avui es continuen manifestant fills o nets, buscant els seus desapareguts mentre que d’altres van caure en l’error d’amagar els fets i preferir que quedessin en l’oblit i la impunitat.
Just aquestes setmanes a la televisió ha sortit un anunci sobre el tema de la reparació jurídica de les víctimes del franquisme, algunes d’elles afusellades i moltes d’altres patint presó, per denuncies, moltes d’elles poc fundades.
La guerra civil, i l’enfrontament entre germans, va suposar un període de patiment, tristor i penúries econòmiques, seguit d’una època d’imposició franquista. Ara la memòria històrica potser reparada, en part, per l’acord del Parlament de Catalunya de 2007, que deixa sense efectes els judicis sumaríssims que es van fer en aquella època i retorna a les persones afectades l’honorabilitat que mai haurien tingut de perdre.
Segurament podem pensar que aquest és un fet que arriba tard i molts ja no hi són i no podran veure aquesta reparació, però penso que per als fills i nets, recuperar la història d’un avi o d’un familiar pot ser un alliberament i quelcom de satisfactori.
He tingut ocasió de veure aquest reconeixement, i certament llegir el document i la carta que l’acompanya (signada per el President de la Generalitat), no deixa indiferent.
Per tant un agraïment sincer a totes les persones e institucions que vetllen per a recuperar la memòria històrica, localitzant desapareguts o documentant fosses comunes.
Recerquesmones.net 