Llevat que tinguem un compte de caixa, perquè l’activitat encara ho comporta (i cada vegada menys), la totalitat d’operacions comptables passen per el compte bancari.
Només trobaríem unes excepcions, que es corresponen amb registres interns :
a) Les amortitzacions, com a càlcul intern
b) Els traspassos de comptes de balanç (passar deutes de Llarg termini a Curt termini, aplicació de resultats…)
c) Les nòmines i la imputació del cost de la part empresarial, llevat del moment del seu pagament.
d) Les periodificacions
e) La facturació de cada període, llevat del moment del seu cobrament en que es registrarà al Banc.
A més, els moviments comptables, acostumen a ser reiteratius, és a dir, es repeteixen cada mes, o cada període (nòmines, lloguers, consums, Impostos,…). Això ajuda a que una gran part dels assentaments tinguin les mateixes comptes, i pot simplificar errors en la interpretació.
Cal només tenir cura en aquells assentaments singulars, d’operativa única.
Si el banc és el nostre millor aliat, una racionalització dels subcomptes ens simplificarà possibles errades, i ens ajudarà a obtenir, amb més facilitat, la informació de gestió que necessitem…