A l’entorn de La Cirera, on hi estem, i a molts indrets de la Baixa Segarra, ens hi trobem camins i caminets; molts van a un camp o una casa i, d’altres, tenen la finalitat de ser vies de comunicació, amb altres indrets o pobles.
Això comporta una xarxa de camins, molts d’ells amb un origen de segles, i que han anat perdurant amb noms que els propis habitants de l’indret han anat coneixent per el seu nom, amb el nom del lloc on anaven, o cap a fonts, rieres, ponts i altres punts d’interès comú.
Ara aquests camins poden tenir altres funcions en l’actualitat : una d’elles es la de seguretat (o fugida) davant d’inclemències del temps o d’incendis forestals a la vegada que, ser rutes per a descobrir paisatges, entorns o racons de la nostra Baixa Segarra, sense transit i tranquils per a gaudir-ne.
També aquests camins ens recorden noms que han estat propis durant generacions i que els hauríem de recuperar o mantenir, (tant els noms com els recorreguts) com a elements de la historia local o comarcal; alguns d’ells al no fer-ser servir regularment, poden quedar amagats per els matolls i la vegetació…
Al llarg d’aquests camins, i a la cruïlla dels mateixos, o prop d’alguna església o punt referencial (castells, rius, fonts…) si han anat construint cases, que amb els anys han esdevingut pobles…
Recullo l’essència de l’entrada “Pels antics camins de Les Piles” editada el setembre del 2018, sobre la importància dels camins, la seva transcendència, el flux de gent i animals (camins ramaders), d’intercanvi de coneixement i d’informació, de comunicació…, i que transcric :
Recerquesmones.net 