Aquesta frase, l’hem escoltada en responsables de botigues i establiments d’arreu…; és cert que té un fonament, però m’agradaria matisar aquests deu punts :
- Hi han molts dies que “no compensa obrir” un establiment : dies de fred i pluja, dies de festius locals on la població treballa en algun altra indret… i, les despeses, també hi són.
- Les despeses fixes hi són, el què anem a cercar és fer quelcom de calaix, que ajudi i animi.
- El client valora l’esforç de la botiga, o servei en aquests moments, per a adaptar-se a les noves necessitats i normatives, i a les inversions en protecció o distanciament entre clients.
- Si l’establiment està obert, el client hi entrarà; sinó, anirà a algun altre de la competència, i el nostre client habitual l’haurem de recuperar.
- Obrir un establiment “a mig gas” no vol dir recuperar tot el personal però, per exemple, en un restaurant si que es poden habilitar uns “menús” limitats, enlloc d’oferir una carta complerta.
- Es torna a agafar ritme; com a l’esport o als jugadors de futbol; els primers dies no poden fer entrenaments forçant al màxim : cal anar-se adaptant en temps i repensar procediments, hàbits, …
- Obrir, encara que no compensi, permet cohesionar l’equip, que el treballador entengui que l’empresari té la voluntat de continuar i que també vegi que els treballs més segurs tenen incerteses.
- Tothom ha passat el confinament i el neguit d’aquest virus : cal preveure com serà el nou client, les seves necessitats i el que demandarà.
- També pot ser una oportunitat de cercar nous productes, noves línies de treball, repensar negociacions, o reubicar el nostre local en llocs més transitats o comercials, nous proveïdors, i noves formes de gestionar l’activitat a partir dels nostres estats financers.
- Aquest confinament també ha posat a prova les nostres mancances: manca de liquidesa financera, debilitats estructurals, poc coneixement i estudi de l’evolució dels estats financers… de porta endins potser cal tenir una estona per repensar-ho.
Hem d’avançar qüestionant que hem tancat una etapa consumista i, ara, hem d’anar a una etapa més reflexiva, i potser haurem d’oblidar-nos del “retrovisor” per un temps… Ànims.
Recerquesmones.net 