Recerquesmones.net

Hi ha un seguit d’entrades, en aquest bloc, d’esglésies  a l’entorn dels pobles, capelles, i ermites amb poca activitat litúrgica.
En una consulta a la nova web de l’Ajuntament de Llorac, s’esmenta que l’església de Santa Fe de “Raurich” depèn de la de Llorac :

És evident que el fet de que un Mossèn (el de Santa Coloma, gestioni 14 parròquies/esglésies principals, i 20 altres llocs de culte identificats al web del Arxiprestat, mal comptats),i al no tenir, en una gran majoria d’aquests llocs, cap comunitat o assemblea parroquial constituïda que els hi doni empenta, fa que tot el que correspongui a l’organització, dependència….sigui de difícil gestionar.
A la web l’Arxiu del Bisbat, hi ha un mapa del bisbat organitzat per parròquies; a “Raurich-Montargull” i a “Llorac-La Cirera”, sempre hi ha una sola unitat, fa suposar que hi ha hagut una història compartida (a “Raurich” i “Montargull”, els llibres sagramentals són únics per a les dues esglésies); en el cas de Llorach i La Cirera suposem que també hi eren, però la desaparició d’aquests registres durant la guerra civil, no ens ho permet confirmar.
A la pàgina de l’Arxiprestat de la Conca de Barberà, hi han les esglésies “principals” de la comarca, hi consta “Raurich” (encara que sense misses de forma periòdica), i com a lloc de culte depenent “Sant Jaume de Montargull”, el què fa entendre que Raurich no depèn de Llorach :

1. Caldria redefinir els diferents tipus d’edificis religiosos, dels seus drets, del territori eclesiàstic que li es propi, dels horaris d’obertura, o de despatx parroquial, de les persones delegades que en tenen cura i, dins de cada tipus, compartir la programació d’actes religiosos, festes, i altres actes que li són propis, amb els veïns.
2. He reiterat, en altres entrades, la poca transparència per la manca d’inventari d’aquests edificis, del seu mobiliari, de les imatges, i dels objectes religiosos propis del culte, i de les mides de custodia dels mateixos, que són patrimoni comú de moltes generacions.
3. Igualment en la consulta al web del Arquiebisbat s’hi hauria d’incorporar el telèfon parroquial, més directe i efectiu, en lloc dels diferents correus electrònics que no es llegeixen de forma immediata.
4. No dubto que al costat d’aquestes esglésies – llocs de culte hi ha persones de bona voluntat, que ho mantenen per tradició, i per fe, d’una forma desinteressada i voluntària, i que no reben cap suport del bisbat. El temps perjudica la trobada de solucions efectives, respectuoses, en moments de canvi, i on la participació dels fidels serà cada vegada més minsa, en molta part perquè la mitjana d’assistència als actes, és majoritàriament de persones grans.
5. Si aquesta unificació de les parròquies es mantén el bisbat hauria de gestionar-les, com a “unitats parroquials”, per assegurar la viabilitat dels actes, i d’un consell que garantís un pla consensuat de conservació i custodia del patrimoni religiós, i un pla estratègic a mig termini, vers la implicació en l’àmbit local.
6. Malgrat que ja he comentat en alguna altra entrada, l’aconfensionalitat dels ajuntaments, sí que s’hauria de cercar algun tipus de coordinació entre ambdues instàncies : propietat dels edificis religiosos i l’administració local; les esglésies formen part de la imatge del poble, són representatives de la història arquitectònica, de la forma de creixement del poble, de la pròpia cultura i del patrimoni comú.