Recerquesmones.net

En diferents entrades d’aquest bloc, he fet referència a aquest tema i, ara amb la finalització del confinament s’ha donat un ressò especial i mediàtic al comerç local, fent-li recaure la possibilitat de donar empenta al retorn del ritme econòmic dels nostres pobles i ciutats, o be això s’espera.

Però dins d’aquest terme, molt genèric, hi ha diferents perspectives :

1. Producte local, de proximitat o kilòmetre 0 : que és el producte, o servei,  fet o produït per veïns del poble o dels voltants, coneixedors tant del lloc, com dels productes més adients (producte autèntic, artesanal, fresc i natural), o dels serveis promoguts per professionals coneixedors de la vida local.
2. Economia local : seria l’esforç conjunt per fer que hi hagi un mercat d’usuaris, productors i botiguers, què afavoreixen una comercialització de productes propers.
3. Consum local : és la capacitat de compra dels residents en un territori, o dels pobles propers que se’n subministren.
4. El de establiment local : està gestionat per la persona, professional o entitat econòmica, que amb risc propi, ofereix un servei, amb la seva implicació i bon fer personal.
5. Establiment de cadena : es l’establiment que pertanyent a una xarxa de botigues o establiments, compra de forma conjunta (no al poble), els recursos que genera van directament a la seu de la casa central (el valor afegit no repercuteix al poble), i no s’implica en activitats culturals, associatives o festes, de forma generalitzada.

El comerç local té reptes de futur, i depredadors comercials (amb més recursos, més capacitat de compra, i amb publicitats massives…), però el consumidor és moltes vegades aliè a aquesta circumstancia. Si volem potenciar el comerç local caldria també analitzar el comportament dels consumidors. Si el consumidor esta disposat a demanar qualitat, o  preu.

Moltes vegades el comerç local o de proximitat apostarà més per la qualitat i aquesta, moltes vegades, no pot estar acompanyada d’un baix preu.  Si una botiga tanca en un poble, el client té altres opcions, però la majoria no repercutiran al mateix poble : pot cercar productes semblants, pot demanar-ho per internet (amb la comoditat que dona veure tots els models amb preus, i que t’ho portin a casa…), o anar a un centre comercial amb possibilitats d’aparcament, i varietat d’establiments o serveis…; el client actual s’ha deixat portar per la immediatesa, ho vol de seguida; en altres moments podien demanar-ho amb temps, reservar-ho, …ara sembla que sempre hagi d’estar “estucat” tot el que es vol.

El repte es difícil; mantenir una botiga requereix d’empenta, d’hores de dedicació, de conèixer tots el productes i novetats, de tenir temps per a la gestió, per preparar aparadors, promocions, retorns…
Hi ha factors que poden afavorir el manteniment d’un comerç local, però calen accions conjuntes, iniciatives, i transmetre els motius perquè s’obre cada dia :

1. Aparcaments mes flexibles, en especial adaptar aparcaments nomes en horaris comercials, aparcaments de rotació, zones blaves…
2. Afavorir la concentració de locals i activitat comercial en carrers cèntrics, de passada, que estiguin a prop d’altres botigues.
3. El comerç crida a comerç…una botiga que tanca son menys clients per al nostre…hem afavorim la venda creuada, o les promocions creuades entre establiments.
4. Cal tenir el sentit d’avaluar l’evolució de l’activitat, del resultat de les promocions o activitats…qualsevol iniciativa que tinguem ha de tenir una resposta, i un objectiu : incrementar vendes i esser mes coneguts.
5. Reestudiar el client actual, les experiències que ha tingut del Covid, i quins hàbits ha modificat,
6. El que no coneixem, d’on ve ?, perquè be ?, que compra ?, que demana ?, quins dies be ?…caldria tenir present el client local, el que resideix amb pobles propers …
7. Falten eines per conèixer la rendibilitat, la capacitat de renovació de les botigues, o de la caixa mínima per fer viable l’activitat…
8. Professionalitzar l’atenció al client, amb coneixement del producte, d’atendre les consultes, facilitar el traspàs d’establiments propers a la jubilació dels titulars.
9. Capacitat d’adaptació i reacció del comerç al moment (aparadors de temporada, estucatges preferents o equilibrats…), del que es moda… anticipació
10. Redefinir el mercat local dels dilluns i afavorir, per exemple,  que el 30 % cent de les botigues fossin de productors locals.
11. En un mon global, on el client pot comprar a arreu, cal redefinir el paper de les associacions locals de comerciants, empresaris o professionals.
12. Qüestionar-se de forma general, perquè els establiments locals, no hi trobem cava o galetes de la comarca i si, d’altres llocs de la península, amb més facilitat i varietat (pe vins de rioja, galetes de …)
13. Cal evitar tancar un establiment : reemprendre o que algú agafi el repte de continuar, vol dir mantenir uns llocs de treball estables, un nom i unes formes de fer…
14. El botiguer, establiment o servei ha de posar a l’abast del futur client, productes o serveis que siguin atractius, que afavoreixin de nou, l’experiencia de compra…moltes vegades pensem que omplenarem les estanteries amb el mateix de fa uns messos; esten en un altra moment i hem de tornar a recuperar la seva confiança .

Ara la competència no es la botiga del costat…hem d’aprendre de tot el que ha succeït i de quina forma podem plantejat el nostre nou futur : el personal, el de família i el de conciliar i tenir temps per a tots, i per el col·lectiu e compartir-ho… de vegades pot ser tant senzill com agafar un telèfon i trucar, per escoltar, per oferir, o per retrobar quelcom que feia temps tenien pendent.

Tots hi podem ajudar-hi… i si voleu ho comentem…