L61 – 1620 : 400 anys de la primera visita pastoral, a Montargull, documentada… (1)

La visita pastoral es una font complementaria per a l’estudi de les diferents poblacions, en els seus afers, amb l’església; moltes vegades ens identifica llocs o indrets relacionats amb l’església, les seves formes de fer, i altres aspectes que difícilment podrien escrits en un altra indret.
Son visites que es preveuen a partir del Concili de Trento, on l’església estableix i normalitza determinats aspectes (llibres parroquials, unificació de cultes o formes locals…), i els procediments amb els sagraments.
Un aspecte que no queda clar, es la freqüència amb que aquestes “visites” es produeixen (pàg 299 llibre “Las visitas pastorales :una fuente fundamenta de la historia de Iglesia en la edad Moderna, autor José Jesus Garcia y Antonio Irigoyen), i els autors esmenten com a hipòtesi provisional, de que  les parròquies mes visitades son aquelles que presenten mes dificultats, en el sentit de tenir mes població emigrant, o morisca, de ser indrets desvalguts, o major nombre de fills expòsits (sense pares coneguts). Aquestes visites ajuden a marcar la fe i la moral dels integrants de la comunitat, i les directrius del Bisbe.
Normalment la visita la realitza “el visitador”, que es qui ho revisa; el que no vol dir que el Bisbe  faci una visita, que no sempre es coincident amb les actes del visitador.
He localitzat aquest quadre, al llibre…, on es veu la adscripció de la Parròquia de Montargull, als diferents deganats (mentre es del Bisbat de Vic), i en gris hi apareix el període en que aquesta parròquia de Sant Jaume perd la jerarquia d’església, a favor de Rauric, suposem també per un increment de residents a Rauric, mentre que a Montargull, la població va minvant.

El text i contingut de l’acta de la visita pastoral, es prou contundent : hi ha un llenguatge imperatiu i exigència envers els fidels; analitzem doncs aquesta primera acta :
Data : 1 de juliol de 1620
Visitador : Jaume Queralt, “…de la Parroq
uia de Nostra Sra. d’Igualada…”, “dega de la vila d’Igualada i de son districte visitador ellegit i anomenat per dit molt Honorable Bisbe de Vich…”
Text que faria sospitar d’una visita anterior : “…Per exequottio  de la visita en dita parrochial Iglesia per nos feta ..” , “…mana que per quart fonchs manat als sobre fotdjurats i obrer en la visita pasada…”
Obligacions del document :

  • Proucedim i manam als Jurats i obrers de dita parrochial Iglesia fassen adobar la porta del cementiri de manera ques pugue tancar ab pany i clau que noy pugue enter ningu genero de Bestiar dins lo spay de ¿ mes proxim  vinent del dia de la publicactio de les punts? Enauats comptadors, en pena de xx pagadors de sos bens propis aplicadors a obres pies anos ben vistes…”
  • Item prouechim i manen a dist jurats i obres compren o comprar fassen missal roma nou dels reformats de deme? Octau dins lo spay de un? mes aixi comptador, sots la donat dita pena.
  • Item proucuedim i mana que per quart fonchs manat als sobre dotss jurats i obrers en la visita pasada que donare compte y raho del blat que aplegue ¿ per lluminaria de dita Iglesia i continuarlo en lo llibre dels comptes de  dita Esglesia i saue trobat que son estats noobedients a dit manament. Perco mana als sobre dits jurats de l’any 1619 que dins lo spay de un mes axi mateix comptador donen compte y raho del blat que aplegaren en dit any, o del valor de aquell sots pena d’ex? Major ..la sentencia. Mana rector que passat dit temps y no haguen donat dits comptes los publique per  excomunicats i que no ceebre ningún ofici en (pntia?) presencia dels manats. Tambeen pena de ex als jurats que vui ¿son i per temps será que dins quinze passat lo any de sa administratio done compte de la mateixa manera de les entrades i exides de dit blat. Los quals comptes mana al rector los aje de assentar en lo llibre dels comptes de dita iglesia
  • (hi ha una part del document que no hi es).  Que tots los ¿ deura blat per raho de du¡ita llumi.. mateix compatadors page dit blat i si dons tno ho termini  no ho pague mana als dits Rector y Jurats que continue en un memorial los noms dels qui deura i aquells enviin al Dega de Igualada para que se puga procedir contra dits deutors ab declaratio cesules y alatrament com de justitia sera trobat falsedor.
  • Item procedim i manaals jurats i obrer de la Iglesia de Raurich que fassen fer una porta ab sou pany y clau al samantiride manera ques pugue tancar so pena de exº dins lo spay? dps mesos axi mateix comptadors y que sots la mateixa pena y termini fassen ferunes ? indoneres de ara, stanyata la fontsota la ? dita pena y termini.
  • Item Prouechim y mana a ? Rector de dita Iglesia parrochial que dins quinze dies axi mateix comptadors fasse un memorial de tots los obits tindra que no haura definit los testaments si complit la voluntat dels defuncsy aquell emise Not i ? de la ? del Daga en pena de exº.
  • Item Proechim y mana a dit ? rector de dita parrochial Iglesia so pena de exº major que passats termini en lo pnt (present) edicte y ? de ? en cada huna (una) de aquell respectivament fetes axe de nottifficar a nos lo que se hura dexatde comptar en dites provisions respectivament para que segons la contractatio dels lemitents?se puga procedir contra tots o cada un dells en les penes per ells y cada hudels incorreguts si y segons se trobada de justitua fachador ?
  • Finalment prochedim y mana a? rector o vicari de dita parrochial Inglesia en virtud de Sta. (santa) obediencia y de exº major que lo diumenge apres que haura rebut lo pnt (present) cartell de nra (nostra) visita aquell publiquey nottifique al poble al peu del altar y a la trona ab alta e inteligible veu paraque las persones tindra obligacions en la ? coses que son manades.
  • IMPORTANT : Reproducció del original amb la traducció actual d’algunes paraules. Manca una segona revisió del text

Segurament el cementiri vell (de Montargull) no tenia l’aspecte actual, i la paret esquerra (del cami davant la porta de l’esglesia no deuria existir). Aquesta hipotesi es pot argumentar, primer que la paret de l’esglesia no es habitual que estigues parcialment sota terra, i segona que als cementiris,al enterrar a terra, de forma periódica harien de anar omplenant amb noves capes de terra, per poder anar enterrant un sobre de l’altre…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.