C29 i L65 – "Joc de Cartes"…identificació amb el negoci…

Segueixo regularment els episodis d’aquest programa, i han fets i situacions que moltes vegades sorprenen, i d’altres deixen un cert regust inconcret.

Hi ha una primera questió, i es el nerviosisme, amb que alguns treballadors i/o propietaris se senten intimidats per les cameres, i els fan fer accions o errades impensables (que de segur no fan habitualment). Crec que en aquests moments es quan ha de sortir la serenor i la professionalitat, perque també es possible que un dia i sense saber-ho pogui entrar per la porta un actor de cinema, un politic conegut, o un critic de restaurants…per tant el producte, la tranquilitat, i el control de la situació, han de ser prioritaris.

En segon aspecte molt important (donat que coneixen el dia en que es gravara), es fer una revisió autocritica dels punts i llocs mes “sensibles”, tenint en compte que es un programa amb diferents temporades, i es poden visualitzar els programes anteriors.

Una tercera consideració té molt a veure amb l’actitut en que cada establiment ho afronta :hi ha qui es manifesta, d’entrada, com a guanyador, o minusvalorant/comparant el seu establiment; crec que cal fer una reflexió envers la nostra capacitat d’autocritica i d’aprofitar el que ens puguin comentar. Tenir la possibilitat de gaudir de l’opinió de la competencia, es tot un luxe que no podem desaprofitar. Ara si pensem que tot es una estrategia de joc, per justificar una puntuació mes baixa del que correspon, per a obtenir el premi…ens estariem enganyant.

Una quarta reflexió, respecte de les circumpstancies personal de cada establiment : del temps i experiencia del mateix, de si es d’anys o porta poc temps obert, de la implicació o motivació…; hi han propietaris que son gestors del negoci, però que deixen la cuina per a altres professionals, d’altres que formen tandems complementarir, o d’altres que son mes de cuina…totes les formules son valides, però formen en conjunt unasuma dificil de valorar.
Volia fer esment en aquesta reflexió a establiments en que ele titulars, s’han ensorrat davant les cameres : son fets “televisius” que denoten moltes percepcions, des de qui es creu amb una superioritat, de qui el dia escollit no ha estat el millor d’ells, o a qui el traicionen els nervis, i son expressions humanes, que mereixen la nostra tendresa…

I una darrera reflexió : hem mancaria una valoració de la gent de cuina, moltes vegades oblidada i que son els autentics artifexs de que surti be; els veiem de passada, però no en coneixem el nom; son importants perque donen el vistiplau a que un plat surti en condicions a taula (al punt, la sal, que estigui fred…). Moltes vegades estem acostumats a un punt nostre de sabor, que no acceptem el del client.

Ojala altra tipus d’establiments poguessin tenir aquestes vivencies, tant del que surt a TV, com d’allo que fa coneixer i compartir als establiments al llarg d les hores de gravació del programa.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.