L66 – Santa Maria de La Cirera : quasi sempre ha estat una esglesia sufragania…

Imatge de la part d’arcada, a la paret de “Can Teclet” (La Cirera)… per fer una bona feina sempre ens calen totes les pedres, les parroquies i les sufraganies…

L’església de Santa Maria de la Cirera, es d’un origen i una arquitectura forjada al llarg dels segles i d’uns estils arquitectònics propis de cada època.
Reiteradament trobem la data del 1140 (880 anys enrere), com un punt d’inici de la construcció religiosa (església ?, ermita ?, cementiri ?…); a les llistes de parròquies del Bisbat de Vic, nomes hi apareix l’església de Llorac, amb un prevere resident…
Els primers fogatges del segle XIV ens indiquen un indret, amb una població resident de tres o quatre famílies (potser una dotzena de residents ?); per tant al segle XII podria haver estat un lloc no colonitzat, i potser un lloc de guaita…
A l’entrada L25, feia esment de en Pere de La Cirera, que consta a la comunitat de Bell. Lloc l’any 1270 (podríem aventurar la hipòtesi de que aquest Pere fos un ermita a La Cirera però això, avui per avui, es una especulació).
Des d’un punt de vista arquitectònic s’ha de destacar una base d’absis semicircular, visible des de la part posterior a l’església, i que podrien ser els fonaments de l’edifici original; es visualitzen files de carreus en forma semicircular, i que donada la lleugera inclinació del terreny podrien quedar a l’alçada del terra de l’actual església.
Hi a una qüestió important : aquest tipus de “carreu” i la seva estructura de peces ben tallades, conforma la imatge de un edifici cuidat (potser una mica interior a l’actual), però aquest tipus de pedra, d’un color grisos, no es troba en cap altra paret o fonament de la construcció actual i això ens faria pensar en que va ser desmuntada la pedra o aprofitada per a altres edificacions, per exemple el convent de Belloch (si seguíssim la teoria exposada abans); avui en dia no tenim elements com per suposar que aquestes pedres podrien haver format part de Convent o d’alguna casa depenent, però si que la proximitat al lloc, i el fet de que quedés sense protecció ni utilitat podria haver estat un element afavoridor de la seva utilització.

Fins al segle XVII (1600-1700), el nombre de “focs” o llocs continua baix (la propietat de Llorac i La Cirera es compartida) i per l’església crec no estaria en peu, ja que tampoc tindria una assignació de prevere  per no tenir el nombre de veïns.

Al segle XVIII, s’han descrit, en entrades d’aquest bloc, veïns nascuts a La Cirera que marxen del poble, a la recerca d’establir-se, arrelar i fer família en altres `poblacions. Això també podria indicar que els rendiments de la terra seria molt justos com per a mantenir la resta de fills, llevat de l’hereu que s’encarregaria de la cura dels pares i la gestió de les terres. Resta confirmar l’any de construcció del campanar (que es visible parcialment en una pedra a sota de la campana que dona a la façana principal), i que ens podria aproximar als anys de mes activitat parroquial

Sobta veure als baixos del local social, un rètol trencat amb pedra que diu “Iglesia Parroquial de La Cirera”, el que ens reafirmaria de que en un moment determinat va tenir aquesta consideració. No obstant la inexistència d’una Rectoria ens fa suposar que compartiria el prevere, amb alguna altra església propera (potser Llorac). La manca de llibres parroquials tant de Llorac com de La Cirera ens resta molta capacitat d’anàlisis respecte de la vida d’aquests indrets respecte als actes de bateig, matrimonis i òbits.

Al segle XIX, hi ha la menció de “1868” en una rajola propera al passadís central (a la banda dreta entrant a l’església, quasi a la meitat). Que potser ens podria indicar l’any en que es va reformar, o es va refer l’enrajolat…

Però uns anys després, el 1874, trobem als arxius parroquials de Santa Coloma de Queralt, el casament d’en Magí Bartroli Badias, amb Na Dolores Esteve Ramon, el dia 10 de gener de l’any esmentat (Diapositiva 262 i 263 – Llibre de Matrimonis de 1857 a 1876), que diu i reproduïm la menció : “…naturales y vecinos de La Cirera, Sufraganea de Llorach…”

Aactualment La Cirera, consta al Arxiprestat, com un lloc de culte…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.