Aquesta expressió ben catalana de “fer les Amèriques” (que no té una traducció al castella), hi ha unes connotacions d’aventura, de reptes cap a un nou mon (totalment diferent al de la peninsula), un espai de vida molt mes lliure, i de crèixement en tots els sentits…
A partir dels viatges continuats cap a America , que s’inicien a principis del segle XVI, hi ha la participació directa d’emigrants europeus de diferents nacionalitats, i entre ells n’hi havia de catalans, valencians i balears. Als primers segles, la població americanava minvar, basicament per les epidemies que també varen portar els emigrants europeus, però a partir de principis del segle XVIII, hi ha un fort creixement demografic, basat basicamen en una emigració cap a America.
Que si va aportar…
Al continent americá també els europeus hi varen portar nous cultius (blat, arròs,canya de sucre, cafè, vinya, platans, cols, carxofes…), i la contribució catalana va ser important : al 1505, i formant part del segon viatge de Colom (1493), en Miquel de Ballester (tarragoní) va començar a plantar canya de sucre, i al 1516 va posar en marxa el primer enginy sucrer d’America, i un altra exemple dels primers temps es el de Sebatià Cabot, que al 1527 va plantar llavors de blat al Fort Sancti Spiritu (area de Santa Fe), i que ha esdevingut un dels cultius arrelats en aquella zona.
La vinya també va ser un dels cultius que els catalans varen introduir a les Ameriques : al 1876 en Francesc Vidiella i els seus germans varen començar a plantar ceps del Priorat, adaptats al clima i al terreny, varen lograr una nova varietat de raim, que s’anomenà amb el nom de Vidiella; també es remarcable en Eusebi Molera (nascut a Vic, i resident a San Francisco), que a principis del segle XX, va introduire el cultiu de la carxofa a California.
Els europeus varen dur a America, animals desconeguts en aquell continent, besties per a carrega o transport (cavalls, bous, mules o ases),i també per al consum (porcs, ovelles, cabres, aviram, vaques…). Cal remarcar el protagonisme de les “mules catalanes”, en les rutes cap a da descoberta de l’Oest americà, per la seva resistencia, i que ha estat reconegut per la propia historia americana; i també la forma de fer els embotits de vic, o l’introducció de les gallines de la Raça Prat, també reconegudes a America.
Però també en molts altres ambits els catalans varen deixar petjada en aquests segles dintercanvi, en les escoles, la formació, els diaris, l’imprempta, les vacunes, la medicina, l’inginyeria…
Recerquesmones.net 