Els “indians”, o “americanos”, son els nom amb que seran coneguts els homes retornats d’Amèrica amb fortuna, i que s’instal·len a la seva terra; molts d’altres arrelaran a Cuba, però mantindran la seva vinculació amb familiars residents a Catalunya i no perdran les seves arrels.
Els “indianos” seran percebuts com uns nou rics, que ara viuen en cases senyorials, amb criats i costums americanes, que inclús mantindran en la decoració de les seves cases i en els jardins.
Alguns d’ells s’instal·len a Barcelona, on hi ha una vida social i econòmica floreixen??, amb una ciutat cosmopolita, bulliciosa, i molt activa per a fer-hi negocis; també moltes amistats es retrobaran aquí, i continuaran seguint negocis que han deixat allà, i aquesta vinculació continuarà.
També en alguns casos retornen als pobles d’origen, i donen una empenta a la vida dels mateixos, poden ajudar a crear escoles o equipaments, o a dotar d’ajudes per als estudis dels joves de l’indret…
Els “indians” que arriben son els guanyadors, aquells que han aconseguit amb esforç, i empenta, tirar endavant : d’un treball a l’altra, d’un petit negoci a un establiment, i/o aprofitant les oportunitats en un mercat com l’americà, en creixement.
Però la petjada d’aquests indians, i la seva aureola d’aventura i èxit, de triomfadors i d’exotisme, ha quallat en el temps, amb formes culturals, festives, i divulgatives, que formen part d’aquesta vinculació que va anar mes enllà dels negocis.
La Barcelona d’avui, no tindria res a veure, ni l’industria tèxtil de principis del segle XX, sense l’aportació personal o de recursos dels catalans, retornats d’Amèrica i de Cuba, que també van deixar les seves vivències americanes en el tarannà barceloní.
Hi ha un bon llistat d’edificis, industries i bancs, que vàrem mantenir els lligams comercials, entre Barcelona, i moltes empreses americanes (nascudes de catalans que varen emigrar, d’establiments que varen mantenir els productes arribats de Catalunya, i/o dels descendents que varen continuar negocis, ja arrelats…).
Tot aquesta relació, ha anat valorant-se amb el pas dels anys, i avui en dia cada vegada se sent també part integrant de la historia de molts catalans, i dels indrets on varen néixer. Segur que amb la perspectiva que dona el temps podrem analitzar amb mes distancia el seu paper dins de la historia catalana, amb les clarors i foscors del segle XIX.
- Xarxa de Municipis Indians de Catalunya – municipisindians.cat
Son majoritàriament aquells municipis costaners, molt vinculats amb el comerç marítim, els Mestres d’aixa (constructors de vaixells), mariners, propietaris de vaixells…coneixedors del mar i els seus secrets, i que es d’on sortien els vaixells i arribaven les noticies d’Amèrica, i on també és vivia aquest somni americà. Els municipis que estan integrats en aquesta xarxa son : Arenys de Mar, Begur, Blanes, Calonge i Sant Antoni, Lloret de Mar, Palafrugell, Sant Andreu (Barcelona), Sant Pere de Ribes, Sitges, Torredembarra i Tossa de Mar. - Les Havaneres (cançó popular marinera i de taberna)
Les tonades i els ritmes cubans i caribenys, també s’han incorporat a un tipus de música festiva, per escoltar, amb cançons que parlen de la reminiscència del Carib, de despedides i d’amors perduts, melancòliques o que retornaran…; son conjunts de tres o quatre cantaires, amb acompanyament de la guitarra i/o l’acordió, grups que cada vegada han anat creixent en nombre i varietat del seu repertori.
Moltes vegades la cantada s’acompanya d’un “rom cremat”, i l’han incorporat com una activitat estiuenca mes, i han proliferat i arrelat els grups que la canten i el repertori de cançons.
Les havaneres no son solament patrimoni català : hi ha altres indrets on també han arrelat, senyalant Torrevieja (província de Murcia), on si celebra un festival d’aquest tipus de musica, i molta d’altres indrets peninsulars, que varen tenir veïns que vàrem emigrar a Cuba, i que també varen portar aquests sons als seus pobles d’origen
- Recepta del Rom cremat
Necessitarem, dos litres de rom negre, quatre cullerades soperes de sucre, una cullerada sopera de cafè en gra, dues branques de canyella, i la pell d’una llimona.
Posem en una cassola de fong tots els ingredients, i ho escalfem una mica. Retirem la cassola i la posem al lloc on hàgim de servir-ho.
Amb l’ajuda d’un cullerot metàl·lic agafem una mica del rom de la cassola, i ho encenem, i amb molta cura encenem també el rom de la cassola. Deixem passar uns 10 minuts, tot remenant amb el cullerot, fins que la flama anirà baixant d’intensitat.
- Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell
Es una trobada ja tradicional d’aquest tipus de música que es celebra a principis de juliol de cada any, i amb un escenari amb el mar de fons, la gent asseguda amb cadires a la platja, i un munt de vaixells mariners, que envolten l’escenari, es un aconteixement que té molt de renom.
Podeu trobar al “youtube”, la gravació d’alguna d’aquestes trobades.
