M56 – On retrobar la petjada i record dels “indians” a Catalunya, avui… (3)

Els “indians”, o “americanos”, son els nom amb que seran coneguts els homes retornats d’Amèrica amb fortuna, i que s’instal·len a la seva terra; molts d’altres arrelaran a Cuba, però mantindran la seva vinculació amb familiars residents a Catalunya i no perdran les seves arrels.
Els “indianos” seran percebuts com uns nou rics, que ara viuen en cases senyorials, amb criats i costums americanes, que inclús mantindran en la decoració de les seves cases i en els jardins.
Alguns d’ells s’instal·len a Barcelona, on hi ha una vida social i econòmica floreixen??, amb una ciutat cosmopolita, bulliciosa, i molt activa per a fer-hi negocis; també moltes amistats es  retrobaran aquí, i continuaran seguint negocis que han deixat allà, i aquesta vinculació continuarà.
També en alguns casos retornen als pobles d’origen, i donen una empenta a la vida dels mateixos, poden ajudar a crear escoles o equipaments, o a dotar d’ajudes per als estudis dels joves de l’indret…
Els “indians” que arriben son els guanyadors, aquells que han aconseguit amb esforç, i empenta, tirar endavant : d’un treball a l’altra, d’un petit negoci a un establiment, i/o aprofitant les oportunitats en un mercat com l’americà, en creixement.

Però la petjada d’aquests indians, i la seva aureola d’aventura i èxit, de triomfadors i d’exotisme, ha quallat en el temps, amb formes culturals, festives, i divulgatives, que formen part d’aquesta vinculació que va anar mes enllà dels negocis.
La Barcelona d’avui, no tindria res a veure, ni l’industria tèxtil de principis del segle XX, sense l’aportació personal o de recursos dels catalans, retornats d’Amèrica i de Cuba, que també van deixar les seves vivències americanes en el tarannà barceloní.

Hi ha un bon llistat d’edificis, industries i bancs, que vàrem mantenir els lligams comercials, entre Barcelona, i moltes empreses americanes (nascudes de catalans que varen emigrar, d’establiments que varen mantenir els productes arribats de Catalunya, i/o dels descendents que varen continuar negocis, ja arrelats…).
Tot aquesta relació, ha anat valorant-se amb el pas dels anys, i avui en dia cada vegada se sent també part integrant de la historia de molts catalans, i dels indrets on varen néixer. Segur que amb la perspectiva que dona el temps podrem analitzar amb mes distancia el seu paper dins de la historia catalana, amb les clarors i foscors del segle XIX.

  1. Xarxa de Municipis Indians de Catalunya – municipisindians.cat
    Son majoritàriament aquells municipis costaners, molt vinculats amb el comerç marítim, els Mestres d’aixa (constructors de vaixells), mariners, propietaris de vaixells…coneixedors del mar i els seus secrets, i que es d’on sortien els vaixells i arribaven les noticies d’Amèrica, i on també és vivia aquest somni americà. Els municipis que estan integrats en aquesta xarxa son : Arenys de Mar, Begur, Blanes, Calonge i Sant Antoni, Lloret de Mar, Palafrugell, Sant Andreu (Barcelona), Sant Pere de Ribes, Sitges, Torredembarra i Tossa de Mar.
  2. Les Havaneres (cançó popular marinera i de taberna)
    Les tonades i els ritmes cubans i caribenys, també s’han incorporat a un tipus de música festiva, per escoltar, amb cançons que parlen de la reminiscència del Carib, de despedides i d’amors perduts, melancòliques o que retornaran…; son conjunts de tres o quatre cantaires, amb acompanyament de la guitarra i/o l’acordió, grups que cada vegada han anat creixent en nombre i varietat del seu repertori.
    Moltes vegades la cantada s’acompanya d’un “rom cremat”, i l’han incorporat com una activitat estiuenca mes, i han proliferat i arrelat els grups que la canten i el repertori de cançons.

Les havaneres no son solament patrimoni català : hi ha altres indrets on també han arrelat, senyalant Torrevieja (província de Murcia), on si celebra un festival d’aquest tipus de musica, i molta d’altres indrets peninsulars, que varen tenir veïns que vàrem emigrar a Cuba, i que també varen portar aquests sons als seus pobles d’origen

  • Recepta del Rom cremat

Necessitarem, dos litres de rom negre, quatre cullerades soperes de sucre, una cullerada sopera de cafè en gra, dues branques de canyella, i la pell d’una llimona.

Posem en una cassola de fong tots els ingredients, i ho escalfem una mica. Retirem la cassola i la posem al lloc on hàgim de servir-ho.

Amb l’ajuda d’un cullerot metàl·lic agafem una mica del rom de la cassola, i ho encenem, i amb molta cura encenem també el rom de la cassola. Deixem passar uns 10 minuts, tot remenant amb el cullerot, fins que la flama anirà baixant d’intensitat.

  • Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell

Es una trobada ja tradicional d’aquest tipus de música que es celebra a principis de juliol de cada any, i amb un escenari amb el mar de fons, la gent asseguda amb cadires a la platja, i un munt de vaixells mariners, que envolten  l’escenari, es un aconteixement que té molt de renom.

Podeu trobar al “youtube”, la gravació d’alguna d’aquestes trobades.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.