En una situació d’estabilitat, jo m’atreviria a dir que si entenem per estabilitat el manteniment d’unes condicions de mercat, de coordinació dels agents amb qui ens relacionem (clients, proveidors, bancs…), i amb una resposta coherent de les administracions donant suport a les inicitives economiques que es puguin produir.
Abaixar preus no vol dir perdua de rendibilitat, sencillament pot ser per un ajustament dels recursos aplicats, o per una reflexió general d’aquelles inercies que amb el temps no aporten l’increment del valor afegit que esperariem; per contra no es pot plantejar aquest questió des d’un punt de vista de reduir la qualitat dels nostres productes o serveis, o de l’atenció al public.
Hi han baixades de preus, que el public ja les espera i que podem frenar part de la nostra rendibilitat i son aquelles que promocionades com a liquidació d’stocks de temporada, ofereixen grans establiments, i als quals el petit comerç si veu obligat a seguir (en el cas del comerç minorista), i que moltes vegades arriben les rebaixes ambbon temps, i sense haver pogut fer el gruix de les vendes, enperiode no promocionals.
També hi han promocions arribades d’arreu, que volen desorientar al comprador (Els dies de …, Black Friday, Dates de Nadal consumistes reiterades…), que com mes d’una vegada he assenyalat fan diversificar les compres, prò que no les augmenten, ja que els recursos que entren a cada familia son els mateixos.
En aquest sentit els grans magatzems tenen recursos, capacitat de maniobra, i de negociació amb els subministradors,com per presionar als clients amb necessitats abans de temps (exposició de juguets, torrons, lots de nadal… a principis de novembre), desincenyivant elvalor que tenen de consumir-ho o comprar-ho amb l’il.lusió de les festes.
Però sense desviar-nos del tema, al petit comerç, al qui va adreçada aquesta entrada té unes possibilitats de consolidació que cal potenciar, d’una part tenint molt clar quines el nostre espai (l’entorn), els clients a qui podem seduir, i el qui els hi oferim.
D’entrada una gran superficie pot oferir varietat de referencies i autoservei : molt clients ho dessitgen perque no els hi queda altra solució, però no hi trobarem assessorament, ni orientació; hi han superficies especialitzades en tematiques tecnologiques o esportives que ofereixen una varietat de models en funció de referencies tecniques o de l’esport que volguem practicar, o en el cas de franquicies de roba, també trobem aquest autorservei sense atenció.
Podriem demanar-li a una dependenta (millor dit “reponedora d’estocatge”), sobre una prenda determinada (quina composició té, hem pot quedar bé, amb que hi puc combinar, es la meva talla, que hem recomana…), i això nomes es pot aconseguir emb l’experiencia d’anys en el tracte continuat amb els clients…segur que hi trobarem escletxes per consolidar el nostre negoci.
Tornem a la pregunta de l’enunciat : potser hauriem de valorar els nostre criteri de fixació dels preus, i de si aquest obeiex a una base comptable, o de previsions ben estructurada, si tenim definida aquesta previsió tenint en compte escenaris menys favorables, incerts, o que serien imputables a motius aliens, i quin es el nivell de facturació per intervals que cobreix les nostres despeses fixes i variables… Jo sempre m’he preguntat : el preu d’un café amb llet al bar, es real ?, es una aproximació al que té la competencia ?, o el nostre café amb llet es singular o té quelcom que no pot oferir la competencia ?
Recerquesmones.net 