C34x- La Vanguardia : 50.000 realitats…

Aquest diari ha format part del meu imaginari, de llegir i gaudir de les seves pagines; recordo que el meu pare ja el llegia, especialment els diumenges, en que tenia varies parts i, en alguns anys, una d’específica per als anuncis de recerca de feina o de classificats, uns anuncis per paraules, distribuïts per categories, on es podia trobar del mes divers.
Eren moments en que el telèfon mòbil no hi tenia presencia, la televisió emetia informacions generals, i era a la premsa general, complementada amb la local, la font principal per conèixer el que passava arreu.
Ara si vaig a un espai públic, continuo tenint preferència per consultar l’exemplar de “La Vanguardia” i, moltes vegades, faig una ullada a la versió digital, per tenir una visió global dels fets mes destacats.

Arribar ara al numero 50.000, és tota una celebració; tinc aquest numero, i el conservo i, la següent el 60.000, que serà dintre de 27 anys i escaig, es quelcom que no hi somio… per l’edat.
Apart la meva afició per la historia local m’encurioseix a cercar dades, persones o històries, i la hemeroteca de la Vanguardia es tot un referent, tant per la forma d’escriure i descriure els esdeveniments importants o els fets quotidians que ara ens semblen poc noticiable, però que, en una  societat com la de fa 100 anys, era l’únic canal informatiu.
També a les pàgines de la Vanguardia si poden trobar periodistes, escriptors, dibuixants, que han creat escola i, a la vegada, formen part de la historia d’aquest país, que fan que tingui un estil periodístic propi.
Barcelona ha estat el gresol de moltes capçaleres de diaris, de moltes iniciatives que han durat uns anys i per motius diversos han tancat, capçaleres amb projectes e idearis polítics, d’esportives o de cultura… una diversitat de publicacions que enriquien la societat barcelonina.

Però també la Vanguardia ha estat capdavantera en modificar la tipografia, incorporar-hi grafismes, fotografies i color, en la línia de les grans capçaleres mundials, i s’ha guanyat un respecte.
El futur no sabem que ens depararà, però quan veus la fita dels 50.000 i mires enrere per veure el camí recorregut, ha de ser una satisfacció i un reconeixement a tots els que el fan i l’han fet, de part de tots els lectors que gaudim de veure’l present cada dia…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.