A tota la gent que continueu amb el vostre exemple obrint cada dia la porta, al servei dels demes…
Les administracions a corre cuita, i sobre la marxa, han decretat ajudes sectorials, en funció dels serveis i activitats econòmiques afectades per les restriccions horàries, i de mobilitat.
Potser si aquesta fos la primera, e inclús la segona vegada, potser no tindria tant d’impacte en la viabilitat dels propis establiments, però estem en una tercera o quarta aturada, que agafa als mateixos amb uns recursos molt minvats i unes pèrdues acumulades importants.
Els ajuts, aportacions, subvencions, o crèdits no ajuden per igual a totes les empreses : les de més volum tenen la capacitat de fer-hi front amb mes recursos, més personal, i més capacitat d’adaptació i de negociació; l’autònom, l’empresari individual, o les petites i els tallers han de sobreviure econòmica i financierament d’una forma molt més limitada.
Però a part hi ha un desgast anímic molt important, una incertesa de compra, o dels dies en que s’estarà obert; de les diades que, altres anys, eren importants en les vendes puntuals de temporada, i que aquest any, començant per el Sant Jordi, s’han anat perdent successivament.
En poques setmanes ens trobarem quasi a l’any de que va començar tot i la incertesa, malgrat la vacuna, és encara molt alta, tant per la possible modificació d’un virus molt més transmissor, com per els efectes de la vacuna que es demoraran en el temps fins que una majoria de la població estigui ja immunitzada.
Us faig avinent una proposta pensada tant per a entitats representatives, com per a negocis individuals, com son els BonsConfiança, per dir-hi un nom.
En resum es anticipar els serveis que previsiblement utilitzaran els nostres clients, anticipant-ne l’import, per exemple per tants serveis, o per a utilitzar fins a un import indicat; algunes contractacions que fem ja ho son així, per exemple. Quan fem una subscripció a un diari, revista…estem anticipant el import de la compra dels números del període següent (generalment un any).
Potser el que caldria seria trobar l’equilibri entre les nostres necessitats de liquiditat i rendibilitat, amb la certesa dels que ens diu la nostra comptabilitat, per a emetre aquests “bons” en el nombre necessari, amb algun incentiu què en faciliti la seva venda. Però el que potser ha de donar seguretat al adquirent d’aquest bous, es el compromís del propietari de que continuarà lluitant per fer realitat el compromís assolit. Ens falta empenta, la de tots, sense recança, perquè és un moment en que tots, ens hi juguem molt del nostre futur col·lectiu personal, del de la nostra salut, del esdevenidor local, de la societat i del moment econòmic
Recerquesmones.net 