L84. – Un any sense el xiprer de l’església… i la seva simbologia (C20)

Fa aproximadament un any que un esdeveniment va capgirar la nostra mirada de la façana de l’església cirerenca, un simbol , un arbre viu que onejava al vent i que ja sobresortia de l’alçada de la teulada de l’església, i enfilava amunt amb vitalitat, va estar tallat per raons de seguretat…Un conjunt què contrastava amb el color grogenc de la façana, molt austera, i sense elements decoratius remarcables.
Però aquest arbre tallat i desarrelat, no ha estat substituit per quelcom semblant, o alternatiu, i amb el pas dels messos i capficats amb la pandèmia i les seves repercussions, la nostra mirada ja no el recorda tant present.
Crec que sencillament tapar amb ciment, l’indret on hi havia el xiprer amb una llarga història, ens deixa en una situació, què sense haver-ho consensuat, parlat o previst no millora aquest entorn, i el deixen buit de contingut.
Suposo que hi haurien raons suficients per a fer aquesta acció, argumentant temes de seguretat a l’edifici de l’església, o per limitar la humitat que afecta l’indret del  campanar, soterrat per el cementiri, en una posició més aixecada.
Podriem suggerir plantar dos xiprers a l’entrada del cementiri parroquial de La Cirera, que són la imatge pròpia d’aquests espais de repòs, Parlem dels xiprers, què avui els tenim identificats amb els cementiris i tenen una simbologia què es remonta a segles i cultures; com a valor intangible, i és per als cristians un element significatiu, per donar la benvinguda als difunts en el seu últim repòs.
L’arbre és un simbol de vida, és l’ésser viu que dura més anys, què va guanyant alçada, i el trobem en molts indrets del nostre paissatge mediterrani; el xiprer és un arbre esbelt, de fulla permanent, què manté el seu color tot l’any.
Cal cuidar-los i respectar-los com el nostre entorn; sovint veiem arbres que malviuen entre d’altres, matolls, heures o bruticia, que els hi van minvant la seva capacitat de desenvolupar-se. La societat actual més identificada amb l’entorn urbà i encimentat, ha deixat de fer una mirada conscient a tota una varietat del món arbrat, les plantes i les flors, i el seu significat, així com la deixadesa de l’entorn rural capficat en treure el màxim rendiment dels camps, per deixar en abandó boscos, marges i arbredes.
Dins de la clasificació dels arbres, el cristianisme i la seva simbologia que en Josep Gordi fa, situa el xiprer en quarta posició, després de l’olivera, del llorer i la palmera, de l’alzina i el roure, amb aquesta descripció que reproduïm

També hi han altres interpretacions què, segons el seu nombre, indiquen els hostes què una masia podia acollir o, una altra, què es considerava un element de pau (en les guerres carlines), i que en una casa on s’hi plantava un xiprer, no hi entrava ningú a fer mal.
Agrair a la Rosa Gassó què, arrel d’aquest fet, em va comentar el significat dels arbres propers a una masia, què, a distància, es podia identificar la simbologia d’acolliment.
Amb el pas del temps i els canvis urbanístics, aquests arbres i símbols són cada vegada més assetjats per carreteres, i construccions, què en malmeten i distorsionen el seu sentit original.
Font : Article de Josep Gordi “Els valors cristians dels arbres” (2011)

Imatges dels xiprers a peu de camí, en el trencall d’unes masies; camí de Lliçà d’Amunt a Lliçà d’Avall


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.