L84xx – Un any sense el xiprer de l’esglèsia… la simbologia dels arbres.(A14)

Fa aproximadament un any d’aquest fet que va capgirar la nostra mirada de la façana de l’esglesia cirerenca, un simbol i un arbre viu que onejava al vent i que ja sobresortia de l’alçada de la taulada de l’esglesia, i enfilava amunt amb vitalitat…
Un conjunt i una mirada que contrastava amb el color grogenc de la façana, molt austera, i sense elements decoratius remarcables.
Però aquest arbre tallat i desarrelat, no ha estat substituit per quelcom semblant, o alternatiu, i amb el pas dels messos i capficats amb la pandemia i les seves repercussions, la nostra mirada ja no el recorda tant present.
Crec que sencillament tapar amb ciment, l’indret on hi havia l’arbre, ens deixa una situació sense haver-ne parlat o preveure elements urbans que millorin aquest entorn, o el substitueixin.
Suposo que hi haurien raons suficients per a fer aquesta acció, argumentant temes de seguretat al edifici de l’esglesia, o per limitar l’humitat que afecta a aquest indret del  campanar, soterrat per el cementiri, en una posició més aixecada, i que amaga la part inicial del campanar.
Suggerir plantar dos xiprers a l’entrada del cementiri parroquial de La Cirera, que son la imatge propia d’aquests espais de repòs, hagues estat el mes adient, però haurà de ser l’ajuntament, els representants de l’esglesis o els veins qui consensuin el que calgui fer.
Però parlem d’aquests arbres, que avui els tenim identificats amb els cementiris, i que tenen una simbologia que es remonta a molts segles i cultures; com a valor simbolic i/o intangible, es per als cristians un element significatiu del nostre entorn.
L’arbre es un simbol de vida : és l’ésser viu que dura més anys, que tindrà mes alçada, i el trobem en molts indrets del nostre paissatge mediterrani; és un arbre esbelt, de fulla permanent, que manté el seu color tot l’any.
Els arbres cal cuidar-los, al igual que l’entorn i la natura; sovint veiem arbres que malviuen entre d’altres matolls i heures o bruticia, que li van minvant la seva capacitat de desenvolupar-se. La societat actual més identificada amb elentorn urbà i encimentat, ha deixat de fer una mirada conscient a tota una varietat del mont arbrat, les plantes i les flors, i al significat de les mateixes.
Dins de la clasificació dels arbres, el cristianisme i la seva simbologia que en Josep Gordi fa (a), situa al xiprer en quarta posició, despres de l’olivera, del llorer i la palmera, i del’alzina i el roure, amb aquesta descripció que reproduim :

També hi han altres interpretacions que esmenten que el nombre de xiprers, podria indicar el nombre d’hostes que una masia podia acollir, o una altra que es considerava un element de pau (en les guerres carlines), i que en una casa on si plantava un xiprer, no hi entrava ningú a fer mal.
Agrair a la Rosa Gassó que, arrel d’aquest fet, hem va comentar la significació dels arbres propers a una masia, com a signe d’identificació a distancia i d’acolliment, i una forma més d’entendre la simbologia de la nostra cultura popular, cada vegada mes assetjada per carreteres, i construccions, que en malmeten el seu sentit original.
Font : Article de Josep Gordi “Els valors cristians dels arbres” (2011)

Imatges dels xiprers a peu de camí, en el trencall d’unes masies; camí de Lliçà d’Amunt a Lliçà d’Avall


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.