Recerquesmones.net

L’equip d’en Marc Ribes, sempre ha estat atent a les noves formes de fer espectacle del que es la cuina i els fogons; els seus programes cerquen la competició, el parany en que puguin caure els intervinents, o els gags, frases i desconsideracions envers altres professionals del mateix sector.
Totes aquestes temporades de la franquícia de “Joc de Cartes” hauria de servir per a treure davant de la pantalla, el millor dels restaurants que hi han intervingut, més enllà de la situació puntual que hagi pogut desmerèixer una bona trajectòria.
No dubto que la majoria de restaurants que hi han participat, ho han fet amb la millor intenció, tant per el ressò i coneixement de les interioritats de l’establiment, i del tarannà dels seus propietaris o gestors, com la possibilitat d’ aprendre i valorar de la resta de participants.
Però també aquest any passat el Marc es va aventurar amb el programa “Cuines al Limit”, on es un termini de 20 minuts es comprometia a fer tres plats, amb el que trobes ala nevera o al rebots dels participants, en un moment en que la pandèmia, ens tenia confinats i preocupats a casa…

La darrera reconversió del show televisiu de cuina, ha estat el Pop up Xef”, un programa en que dos xefs joves, han d’inventar-se uns plats, amb l’ajut d’una persona desconeguda, i amb unes limitacions de tems en quan a la compra i execució, i que es descriu el programa com :

Per això el títol d’aquesta entrada vol reflexar el contrasentit del que es demana als concursants, amb la realitat de cuiners com ell, que no li agradaria trobar-sho :

1. Cuinar al aire lliure, amb uns estris i cuines que no son els propis es un repte difícil; a cap pilot de curses li farien anar a una competició amb una moto que no fos la seva…
2. Però també son cuiners joves, gent preparada que defensa una cuina creativa, en un mon i un moment difícil, on el nivell professional ha estat escombrat a una primera elit mundial, amb referents, i on cal ser dels millors. Per això arriscar la carrera de joves, amb una cursa show, es quelcom que no pot resumir el que pot donar de si aquest professional.
3. A sobre el concursant ha d’escollir un ajudant d’entre tres opcions : un veí del poble, una persona que no cuina habitualment o no te coneixements, i un cuiner; aquesta selecció s’ha de fer molt ràpid i a base de preguntes genèriques, i no sempre l’escollit es el mes adient. Això fa que les millors intencions s’ensorrin Quan es demana fer una determinada funció amb els aliments, o una cocció al punt pot posar un exemple i l’ajudant ho malmet.
4. Però a mes sense conèixer el poble, han d’anar córrer a cercar a la botiga els productes per el plat que s’han inventat, en funció del poble que visiten, i que anticipadament no coneixen.
5. Això fa que la compra ni el producte escollit estiguin en la seva qualitat optima.
6. Però abans s’ha d’haver “inventat” un plat que raonadament recollí alguna de les característiques del lloc o dels productes Km.0 que si poden trobar.
7. A mes aquest plat ha de ser preparat per a una trentena de persones, que el degustaran, el jurat i una sèrie de persones invitades…

M’imagino que el Marc en els seus restaurants deu tenir un equip que li compra als mateixos subministradors, amb un de cuina seleccionat i coordinat, que coneix els plats i els elements que ho composen, perquè tot surti el mes encertat possible.
El anar de presa, Marc, mai han estat bon consell a la cuina… les avies, la gent que ha estat en els fogons casolans, ha guardat el “xup xup” tradicional com quelcom a mantenir, com a fet cultural i com a eina d’aprenentatge de les noves generacions; no solament la forma de cuinar sinó especialment cal que coneguin la fruita i verdura que compren, Quan esta madura o en el seu punt, tocar-la, veure d’on ve, i igualment amb la carn i el peix : distingir-ne les diferents especies, els gustos, varietats…com a font del seu aprenentatge.
A la cuina no tot si val, ni totes les combinacions de productes i especies surten bé o son coherents amb el plat que volem fer-hi; ha també factors externs com els temps de cocció, els estris, algun element que potser no el tenim o els substituïm… experiments que poden degradar el resultat final, i aquest pot acabar a les deixalles.
Hi ha molts programes de cuiners i receptes diàries que son atractives : per molt que vulguem copiar el mateix que fan no sempre sortirà igual : hem d’encuriosir a qui no es aplicat o no hi dedica temps a la cuina del cap de setmana de fer receptes que li agradin, o les tingui en el seu record : si ens hi fitxem i hi dediquem el temps que requereix cada plat, segur que ho agrairem.
No crec que siguis dels que fas el brou de Nadal, amb un cartró de bric !

.