M59xx – Aproximació a la realitat històrica de la Guinea que es va trobar, la familia Martinez Monés, als anys 30…(F01)

Parlar de la historia familiar es un tema apassionant i, potser, perquè, reposats amb el pas del temps els esdeveniments ens permeten valorar-los en la seva profunditat.
Els primers comentaris sobre l’estada dels Monés a Guinea, m’ho havia comentat en Jaume Monés Albet, que tots recordem, i d’això ja fa molts anys, potser mes de 40, de quan vaig començar a contactar amb la branca pratenca; he recuperat un primer esborrany que vaig començar l’any 1996, i que ara recullo en aqueste i les properes entrades.

Segurament, de no haver-se produït els fets del 1936, no sabem si els Martínez Monés haguessin arrelat de forma definitiva en aquesta terra africana però, suposem que si  : la iniciativa, la dedicació, els projectes que tenia, així ens ho fan entreveure; però el cert es que la història va capgirar el destí d’una família pratenca, d’una forma no desitjada. El meu agraïment a totes les persones que heu ajudat a que aquests fets poguessin veure la llum, per mitjà d’aquestes entrades.
La Guinea Espanyola, en el segle XX, fins a la seva independència era el lloc mes llunyà i mes exòtic de les possessions espanyoles, resultants de la colonització a les terres africanes; la majoria de països europeus, es proveïen de diferents recursos materials, però, que mai havien entès la complexitat d’aquest continent i, en una gran part, van intentar europeïtzar els territoris colonials.
El temps ha fet oblidat també d’altres possessions, com el Sàhara, Sidi Ifni, o més abans el Protectorat Espanyol al Marroc…com territoris amb presència espanyola.
Durant molts anys, Espanya no va mostrar interès en aquestes possessions, i a partir del segle XIX, comença a existir una administració espanyola; al segle XX, els interessos econòmics comencen a interessar-se per els recursos i produccions, i la colònia espanyola assoleix un creixement continuat, que farà que en el moment de la seva independència fos el país amb un millor índex d’alfabetització i una de les millors rendes per càpita del continent.

Mapa de 1900 de la Guinea Espanyola

També aquest recull històric no es aliè a la situació de la Guinea de 1930 : la majoria de fets haurien passat menys de 100 anys abans, i la memoria i els efectes dels mateixos encara vius, ja que la llei que va abolis l’esclavitud a Espanya, s’havia signat nomes 50 anys abans, de l’arribada dels Martines Monés.
Abans de comentar les vivències de la família del Martínez-Monés, en diferents entrades, crec que es interessant de fer una aproximació a la realitat de la colònia, de la seva història, de la seva capacitat econòmica, i del treball d’en Martinez Moreno a l’estació telegràfica, que el va portar amb tota la familia a aquest indret :

Territori de la Guinea Espanyola (anys 1930) :
En formaven part : la Guinea Continental (Rio Muni), la Illa de Fernando Poo,  les dues illes de Eloboy (Gran i Petita), i les d’Annobon i Corisco; tots aquests territoris son formen part del país de Guinea Equatorial, independitzada d’Espanya l’any 1968.
a) -Rio Muni : (ara amb el nom de Mbini), la part continental
El territori té 26.000 kilòmetres quadrats, (aproximadament com  dues vegades la superfície de la província de Granada) i la seva capital es Bata; històricament va ser cedida per Portugal el 1777, de forma nominal, encara que no va ser ocupada per espanyols, fins el 1885 en que per els acords de la Conferencia de Berlin, va ser ratificada la seva possessió a Espanya.
A partir de 1904 s’organitza com una subcolonia espanyola, al 1959 s’organitza com a província espanyola, al 1960 es crea la “Diputación Provincial de Rio Muni”, i al 1968 amb la independència forma part de Guinea Equatorial.

Imatge d’un mapa antic de Rio Muni, anterior a 1906

b) Fernando Poo (ara Bioko, i desde 1969 Malabo – antiga Santa Isabel- es la capital del pais) :
L’illa té uns 2017 kilòmetres quadrats, (aproximadament la superfície de la província de Guipuscoà) i la seva capital es Santa Isabel (ara Malabo), que n’és la capital actual del país.
Va ser descoberta per mariners i navegants portuguesos que ja havien colonitzat es illes de “Príncipe i Santo Tomé”, i anaven explorant la resta del Golf de Guinea, a mitjans segle XV, i que deu el seu nom al seu descobridor portuguès. Per els tractats de San Ildefonso i del Pardo, Portugal va cedir aquesta illa a Espanya (1777); l’any següent es va enviar una expedició per a la seva repoblació, però va fracassar per les malalties i l’amotinament dels mariners; durant molts anys va estar deshabitada i de tant en tant hi feien parada vaixells en ruta.
El 1827, Espanya va autoritzar la repoblació de l’illa per els anglesos, i Santa Isabel, es va convertir en “Port Clarence”, fins el 1845 en que Espanya va reclamar els seus drets i va retornar a la seva sobirania.
A partir de 1832, hi ha diferents expedicions científiques i de coneixement de l’illa, fins que el 1858 s’anomena el primer governador general del territori. A partir de 1904 va començar una colonització sistemàtica de l’illa amb l’atorgament de concessions per a l’explotació dels recursos naturals de l’illa.
Fonts divrses i “http://www.mgar.net/africa/poo.htm”.

Posició de la illa de Fernando Poo davant al costat de Camerún i respecte de la resta del pais.
Mapa de les illes de Bioko (abans Fernando Poo) i Annobón

c) Illes de Elobey :
Son dues illes que porten per nom “Elobei Gran”, de 2 km2 i “Elobei Petita” o Elobey Chico””, de 0,2 km2.; en aquesta darrera al 1884 si va establir el Subgovern Colonial de Rio Muni, fins al 1926, en que es va traslladar al continent, i la illa va quedar sense activitat; durant aquests quatre decennis hi van créixer molts negocis europeus, d’anglesos, francesos, alemanys i espanyols, hi havia una missió i una escola, edificis administratius, pous i cisternes, un far, molls per l’amarratge de vaixells i un cementiri. L’illeta es va convertir en una petita ciutat europea al costat d’un continent, que Espanya no s’atrevia a conquerir.
Fonts diverses i “http://guerraenlauniversidad.blogspot.com/2011/02/las-ruinas-de-un-imperio.html”

d) Illa de Corisco :
Té un extensió de 14 kilometres quadrats i va descoberta per els portuguesos que la varen batejat amb aquest nom (que es una derivació de “llampec”); va ser un punt estratègic en trafec d’esclaus.
Al 1648 els portuguesos hi varen crear la “Compañia de Corisco” de comerç d’esclaus; els originaris de la illa eren de la etnia “benga” amr qui varen tenir contacte i col.laboració; per els tractacs de Sant Ildefons i del Pardo 1777-1778 la illa entre d’altres va pasar a Espanya, encara que de fora nominal, senseenviar-hi ni colons ni soldats.
Uns menorquins van establir-hi una factoria (en Baltasar Simó i en Francesc Vicent de Ciutadella), però`el 1835 van ser expulsats de la illa i cremades les seves instal.lacions per part dels britànics, que estaven a la illa de Fernando Poo.
Un cap rebel, “Munga I (o Imunga)” però també va patir diferents insurreccions, i va regnar a la illa de 1848 a 1858, i el va succeir el seu fill “Munga II, (1872-1906)”, “Iyenge (1883-1886) i “Fernando Olimbo (1886-1906).
A la mort del seu pare, es va proclamar rei el seu fill “Bonkoro II, Vane (1857-1874)”, qui va ratificar la sobirania espanyola, al mateix temps que es recuperava la sobirania sobre Fernando Poo per part dels espanyols. Va ser nomenat Tinent Governador de Corisco (entenen amb un sentit ampli l’espai  de etnia benga : Cap de Sant Joan i badia de Corisco.
Va morir l’any 1874, i el succeí el seu fill “Bonkoro III, Ukumbala (1875-1906)”.
En aquest any de 1906 els dos regnes es van unificar amb “Santiago Uganda, (1906-1960). A la seva mort Espanya no va permetre la promoció de cap fill com a successor i es dona per finalitzada la dinastia de la etnia benga.

Situació de les illes de Corisco, i les de Elobey (la illa petita es a sobre de la Elobey Grande); a la part dreta es veu la desembocadura del Rio Muni, que separa a Guinea Rquatorial (part de dalt) de Gabon.

e) Illa de Annobon :
Petita illa allunyada del continent i, en el seu moment la possessió més al sur dels territoris espanyols a l’Africa; va ser descoberta per els portuguessos el primer dia de l’any de 1473 i deu el seu nom a l’expressió portuguesa de Anno Bon (bon any). Desde 1778 passa a Espanya per els tractats del Pardo, com a compensació de mes territoris al Brasil, per a Portugal.

Mapa antic situant l’illa d’Annobon a la part esquerra; s’observa el repartiment de espais delimitats per els paisos europeus
Font : “La formación del sistema económico colonial en Guinea Ecuatorial (1778-1936), por Fernando Carnero Lorenzo y Alvaro Diaz de la Paz (Universidad de la Laguna) 2009 – Accès al document complert al apartat de documentacions

Nota. La majoria d’aquestes informacions han estat extretes de articles a wikipedia, o altres fonts, les quals estan anotades al peu de les mateixes; el motiu d’aquesta entrada no es un estudi acurat de la historia espanyola a Guinea, sinó oferir un marc i un entorn on en es và desenvolupar l’estada de la família Martinez Monés a Guinea.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.