L83.- Parlem de la imatge de La Mare de Déu de La Cirera…(A13)

Us imagineu una persona propera en qui penseu, però només la veieu personalment una estoneta, dues vegades l’any; què és referent vostre i ho ha estat de moltes generacions en el passat, que en els mals moments la teniu sempre present, però quan la aneu a visitar observeu que es troba en males condicions, i no està com es mereix…
Em refereixo a la imatge de la Mare de Déu de La Cirera, i al que representa, com un símbol de pervivència del poble : aquella imatge que han venerat, estimat i acollit moltes generacions; jo diria més, l’església amb les seves imperfeccions, amb els seus canvis d’estil, és el reflex de la vida mateixa del poble i, potser, l’única construcció que s’ha mantingut dempeus durant molts segles; també una imatge i un espai que acull a veïns de pobles propers, o familiars que aprofiten la festa gran de l’agost per fer el retrobament familiar, tot començant la festa amb l’eucaristia.
Recordo que farà més de deu anys, quan nosaltres vàrem edificar la casa que hi tenim, veïna de l’església, el constructor ens deia “…-hi ha una senyora, la Núria, que és molt gran, i cada dia cuida les flors, baixa del Castell i s’acosta a l’església i l’obre…”. La feina de la Núria era molt important perquè al obrir amb regularitat, afavoria que la humitat i l’aire es renovés amb facilitat, però avui la Núria no hi és i aquesta aportació i dedicació, es fa notar.
La Mare de Déu també ha estat testimoni d’aquells moments importants : dels nouvinguts a la vida en el moment del bateig, dels matrimonis amb el compromís de la seva fidelitat a una vida compartida, i en el moment del comiat, on la Mare de Deu intercedeix i reconforta.
Hi ha una entrada en aquest bloc, de data 25 d’agost de 2019, “L11 – La Cirera : una Mare de Déu que ha de merèixer la nostra mirada”, on ja feia esment al deteriorament de la imatge què, en aquell moment, podia passar més desaparcegut, però que ara, amb una mirada més propera, es detecta amb facilitat .
Hi ha moltes altres imatges que poden ser substituides, de sants i beats, que són a les nostres esglésies, amb formats diferents, però la Mare de Deu de La Cirera, és una advocació única, local, sense altres reproduccions, i amb l’estil, vestimenta policromada i expressió de la seva cara i mans, que la fa propera i estimada.
Potser que no sigui una talla de museu, ni de valor artístic remarcable… però és una imatge que encaixa amb el poble i el seu caràcter : una imatge senzilla, que quan ens hi apropem amb fe, omple el nostre interior… Aquest mes de gener, vaig tenir ocasió de contactar, per correu electrònic, amb el nostre Mossèn i el nostre Arxiprest, ja que la pandèmia ens limita molts desplaçaments, per comentar el meu punt de vista sobre la imatge.
Els desperfectes què es veuen en les parts del policromat, en alguns detalls de les mans, la imatge per la part del darrera és plana amb un esquelet de fusta, i amb l’afegitó del peu, com si hagués estat penjada, en general el seu aspecte aparenta ser tant delicat, que fa respecte de tocar-la, per no acabar-la dedeteriorar.
Malgrat que en alguna ocasió s’ha comentat la seva restauració, mai s’ha arribat a un consens sobre com fer-ho. Tots tenim la obligació de fer el que calgui per preservar i restaurar una imatge que és singular i única i, molt especialment, té l’estima de tots els veïns.






Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.