Penso que tots esperàvem els actes de la Capelleta, que han coincidit amb la no obligatorietat de la mascareta, que pot ser un inici prudent d’una normalització de la vida social, d’allò que era tant habitual dels aplecs i festes majors, com a llocs de trobada, i que ara tímidament anem reprenen, després d’un any i escaig de confinament i limitacions.
La crida de la Capelleta, dels organitzadors, voluntaris, membres de la Junta, i de Sant Magí que ens hi congrega, va ser prou reeixida, i va comptar amb un nombrós públic, principalment local, on crec que tots hi vàrem compartir una bona estona, malgrat que el capvespre va ser fresquet, i a vegades ventós.
Es va iniciar puntualment amb l’eucaristia del nostre Mossèn Joan Francesc, amb l’acompanyament musical de la Carla, i al piano elèctric de la Laia; crec que per tots va ser un moment íntim i emotiu per donar gracies de veure un esperat final de la pandèmia, on moltes persones l’han patida i d’altres que, malauradament, no ens podien acompanyar.
Després un entrepà i una aigua, va ser el berenar que compartíem, i ens apropàvem a veïns i coneguts, amb una conversa informal, majoritàriament amb mascareta, i que sempre es agraïda la retrobada; en aquest entremig, hi va haver una persona que va recitar el poema de la “Rambla de les Floristes” de Josep Maria de Sagarra “”, que no disposo del seu nom, però que va merèixer l’aplaudiment i reconeixement per la versió que en va fer, de viva veu i sense llegir.
Aquest any, el punt musical, el va aportar el grup d’havaneres vallenc “Tocats per l’Ham”, que tot i la fresqueta que varen passar, van animar la trobada, tot fent participar al públic d’alguna de les composicions mes conegudes; una mitja part amb el tradicional, i jo diria esperat, rom cremat van ajudar a fer pales l’ambient d’una música participativa que forma part de la nostra cultura e historia, i va acabar amb les mes que esperades composicions de “El Canó de Palamós”, “La Bella Lola” i de “El meu avi”…
Just al moment d’acabar va començar a fer un plugim fi, que va apressar-nos a tots, els que havien vingut a peu, o amb cotxe, a retornar una mica de presa…
L’espai de la Capelleta, i del recinte, va consolidant-se com un espai de lleure i de trobada, quasi a tocar de les darreres cases del poble, i esperem que novament el proper any sigui una convocatòria amb plena normalitat, i d’haver superat ja definitivament aquest període.
Que Sant Magí ens hi acompanyi
Recerquesmones.net 