Just el passat diumenge dia 18 de juliol li havia li havia enviat un mail a la Montse R., una persona molt coneixedora i molt compromesa amb la nostra Baixa Segarra, i la història de la seva gent, i dies despres hem va contestar i penso que hem de sumar esforços per preservar-ho. En aquell mail, ja li esmentava el perill de que espais com les Obagues del Riu Corb no tinguessin una protecció efectiva (mes enllà de la que li dona el paper), com a espai a preservar per la seva incidència en el microclima de Vallfogona de Riucorb i els voltants.
Malauradament un incendi, a una porció del nostre territori va ser prou com per provocar el començament d’un incendi que va anar sumant hectàrees, de camp i de bosc, arrasades per un foc desbocat durant hores.
Tots aquests indrets, alguns d’ells referents de la nostra història, han quedat amb un entorn i paisatge desolador, on caldran molts anys per veure-hi una vegetació que n’amagui els estralls i destrucció paisatgística. El castell de Queralt forma part de la nostra historia de la terra de frontera que va controlar i vigilar els atacs àrabs, però també un espai molt volgut de la gent, tant per les excursions, com per la diversitat d’herbes, i per els bolets…
Veïns que hauran vist perduts els camins, les referències, o un paisatge (potser de tota la vida), que costa molt de mantenir, però que a la vegada ens mostra la seva fragilitat, esperonada per uns efectes climàtics que la nostra vegetació no hi esta adaptada.
Si, també son il.lussions que es cremen : activitats agrícoles o de serveis, visitants o veïns emprenedors… collites perdudes en part, ingresos o recursos, que es venen a sumar a un anys 2020 de pandemia, i dificil.
Mes que sumar, necessitem multiplicar la nostra implicació, estar al costat del vei que ho ha patit, i demostrar novament la solidaritat que sempre ha format part del ADN d’aquesta comarca : si hi posem les eines, la gent hi participarà…
Però també és un cop dur a les activitats d’oci, als visitants que s’apropen als nostres pobles i que hi cerquen la tranquil.litat del territori, un paisatge i un entorn, aquest turisme bàsicament familiar i de pais, que també caldrà recuperar-lo, i veure de quina forma tornar-lo a captar.
Es un treball dificil, de compromis de totes les parts, de que les persones que han perdut collites, recursos i edificacions, no se sentin sols i abandonats quan ja no siguin noticia, de que hi hagin ajuts propers en el temps i reals respecte de les pèrdues, i sobre tot la solidaritat de veïns i coneguts per a recuperar tot el que sigui possible…
Recerquesmones.net 