
Accés a l’entrada : https://www.nuvol.com/llibres/assaig/soc-de-santa-coloma-de-queralt-196972
El contingut de la teva reflexió del 29 de juliol passat, és el que moltes persones pensem : valorar l’esforç que representa viure en aquests indrets i també la reivindicació dels orígens, del lloc on hi estàs arrelada, d’on has conviscut part dels anys, encara que les circumstàncies de la vida et portin a molts altres indrets de residencia i professionals. La teva imatge cada vegada es més coneguda per les teves intervencions a televisió i per els teus comentaris encertats, lliures, i potser de vegades no en la línia conformista d’una part de la nostra societat.
Tenim una casa a l’indret de La Cirera i, Santa Coloma, és el lloc on hi anem a fer les compres habituals però, també, a gaudir de les activitats que s’hi organitzen, gaudint dels racons com la Plaça Major al capvespre… No som d’origen segarrenc però sí que, des del primer dia, vàrem copsar aquest esperit cooperatiu que davant d’una incidència no calia trucar : sempre hi ha algun vei, que agafant el tractor (tant per obrir camí en una nevada a l’hivern, o treure terra a la carretera…o qualsevol altra cosa) sempre s’hi esta apunt, i com a la festa major sempre surten mans per ajudar a col·locar el tendal, preparar l’aperitiu, o a parar taules…
Jo crec que forma part del ADN baix segarrenc, que a tots ens agradaria fos quelcom que les noves generacions reivindiquessin com un tret important, estiguessin on estiguessin, i als que ens apropem sempre que podem, un orgull poder-ho veure.
I una nova vegada amb l’incendi de fa unes setmanes ho hem tornat a veure : tractors llaurant camps que no eren els seus per ajudar a controlar un incendi virulent, descontrolat, en molts moments…
Però també un reclam a les autoritats : la poca participació que es permet a la gent del territori, que coneix molt be cada indret, en la presa de decisions importants; la gent del territori és la més interessada en preservar aquest paisatge i entorn. Moltes persones ens vàrem apropar en aquells dies al pavelló, per veure el desplegament de persones, mitjans, polítics, personal de bombers, agents forestals, guàrdia civil, protecció civil, la Ume, personal sanitari…tot un grup de comandament arribat amb protocols estudiats, desembarcat per aturar un foc, que per molts de nosaltres era molt més que això : el Castell de Querat, tot un símbol i referent, els paisatges i racons viscuts…
Mes que mai ens manca un òrgan pròpiament baix segarrenc que comenci a vertebrar i a treballar per la cohesió i planificació, de la coordinació i cooperació entre els diferents pobles, per a salvar el que la divisió comarcal de fa molts anys, ens va arraconar al límit de les tres províncies…
Un reconeixement a la Marta que en aquests dies ha estat Pregonera de la Festa Major de Santa Coloma de Queralt 2021…
