Les trobades festives que tots recordem i el retrobament amb familiars que s’acosten a celebrar-ho, continuen limitades per la pandèmia, i la programació d’actes es veu molt limitada, però la festa i la Mare de Deu, son prou motiu per a participar-hi.
També el fet del traspàs recent de la Teresa Roca, del Castell i de familiars dels germans Gassó va ser present en tots els actes; la Teresa de sempre havia estat una persona activa en els actes festius : per Sant Marc com a integrant dels grup de dos matrimonis que havien cuinat la paella del poble, i a la Festa Major, sempre tenia una llibreta on hi anotava el menjar de cada any, i altres anotacions que permetien no descuidar-se res.
Els actes van ser molt semblants al de la darrera edició, tenint present sempre les limitacions sanitàries que se’ns exigeix.
Primerament, i a la 1 del migdia, Mossèn Amigó va celebrar la Missa de Festa Major, amb una bona participació, una eucaristia sentida i emotiva; després al local social es va repartir les racions del plat escollit, Vedella guisada amb pèsols, que tots vàrem recollir i portar a cada casa, per a compartir amb els nostres familiars i convidats. Com en el darrer any, el plat va ser guisat per la Teresa de Cal Gravat, i va merèixer comentaris unànimes.
Al capvespre i a la Plaça, el grup “Set de Veu” va oferir un concert acurat amb un repertori de cançons, amb una primera selecció del programa que vàrem escoltar el darrer any dedicat a les músiques de la pandèmia, i un repertori nou, molt emotiu i de qualitat que va merèixer el reconeixement dels assistents, i que ens va fer retreure’ns de les mil dificultats d’aquests temps…
Cal fer esment que, dies abans, va tenir lloc una reunió de veïns per a tractar de com enfocar la programació de la Festa Major i, de la mateixa, va sorgir la iniciativa de fer una Comissió de Festes que vetllarà per mantenir una continuïtat en l’organització d’aquests esdeveniments.
Penso que tots somiem en les converses a la sortida de la missa, o al aperitiu, on el retrobament et permet la xerrada distesa, el actualitzar-nos des de la darrera vegada, i les encaixades de mans i abraçades, que ens apropen; també les taules llargues familiars, on s’aprofita per fer família i poble, i per els més joves veure i viure quelcom per el que lluitar i mantenir-ho…
Recerquesmones.net 