La diada del dia 23 d’agost, ha estat important amb un dels actes tradicionals de la Festa Major de Santa Coloma de Queralt, hi ha estat l’actuació de la Cobla Sant Jordi, encara que en format de concert.
En els anys en què la programació de la Festa Major, no estava afectada per la pandèmia, a cada una de les jornades festives, les ballades de sardanes, omplien d’activitat la Plaça Major, fins al capvespre, amb una rotllana final, què envoltava tot el perímetre, i aquest ambient de germanor s’ha trobat a faltar.
L’espai de cadires habilitades a la Plaça Major, es va omplir, d’un públic fidel a les sardanes, seguidor de la cobla, i del seu repertori què la major part de les persones seguien als seients, però amb els peus amb moviment. Al finalitzar l’audició és el moment de les salutacions : per nosaltres dels amics en Josep i en Ramon, i d’altres sardanistes coneguts que hem anat trobant en diferents aplecs o de veïns amb qui es compartia rotllana…
No ens podem enganyar : el públic majoritàriament d’edat, es resigna a veure com per segon any, les ballades s’han d’ajornar, però dos anys també poden representar què les habilitats de ballar, també es vegin limitades físicament…
El que no decau és l’esperança, el retrobament amb la gent i la colla què, any rere any, permet saludar-nos, i les mirades són tot un símbol, senyal de què aquests mesos s’han superat : haurem de recuperar rotllanes, de ser-hi, de fer-hi noves amistats, i tancar-les amb les mans ben agafades per tirar endavant sempre, amb el so d’una cobla i una tonada familiar i emotiva…
Però a l’ambient, hi falta un sentiment real de festa, substituit per un altre d’anyorança… Passat mig estiu, la pandèmia ha minvat, però no del tot controlada, més aviat és que la repetició de dades, i noticies, ens fa relativitzar-ho, i les noves variants poden ser un perill real a la tardor, amb l’arribada del fred i de possibles onades de contagis…. Portem un any i mig molt dur, amb un nombre important de persones què ens han deixat, d’altres què ho han patit, i d’altres què ho han vist de prop en familiars i amics, ningú ha quedat indiferent…
També cal pensar en les cobles, el món cultural i la reducció brutal de les contractacions, què han repercutit en moltes d’aquestes formacions què pateixen per el seu manteniment i supervivència. Són moments molt difícils de tot ordre, només cal veure els titulars de les noticies cada dia, de problemes propis i d’arreu del món, conflictes, canvis climàtics i poques alegries… Quan ens deixem portar per la música al so de la “Girona m’enamora”…, volem pensar i cal pensar què calen solucions i valentia per afrontar aquests nous reptes de futur.
Recerquesmones.net 